Enyorat Joan Coromines

«Confio que l’obra interrompuda es reprendrà, i vós hi sereu», li va dir Pompeu Fabra

Joan Coromines amb Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una cova. Llessui, agost de 1963. Foto: Arxiu Fundació Pere Coromines



Fer desaparèixer la terminació -o en la primera persona del singular del present d’indicatiu (passar de jo canto a jo cant). Ho va proposar un Joan Coromines de quinze anys a Pompeu Fabra. El 1930, Fabra va incorporar Coromines a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i al Comitè de Redacció del Butlletí de Dialectologia Catalana

 

Recordem Joan Coromines (Barcelona, 21 de març del 1905 – Pineda de Mar, 2 de gener del 1997), el lingüista que va dedicar la vida a l’estudi de la llengua catalana, castellana i occitana i que va haver de patir l’exili, llegint un fragment de la penúltima carta que li va enviar Pompeu Fabra.

De Pompeu Fabra a Joan Coromines


Prada, 20 d’abril de 1948


Em plau molt, com amic que us sóc i com a patriota, saber-vos esdevingut un lingüista de primera fila, que honora Catalunya; però això, enyorat Coromines, no em consola de la pena que em fa veure-us allunyat de la nostra terra, privat de dedicar-vos de ple a l’obra del perfeccionament de la nostra llengua i d’ésser, com us pertoca, el cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut, de les nostres fins ara desgraciades Oficines. Jo que, quinze anys endarrera, esperava que, per fi, anàvem a redreçar-les un cop desembarassats dels qui tant entrebancaren el seu bon funcionament! Però confio que, amb mi o sense mi, l’obra interrompuda es reprendrà, i vós hi sereu.


* ​Aquesta carta ha estat facilitada per la Fundació Pere Coromines, que des de Curial Edicions ha publicat un total de disset llibres epistolaris relacionats amb Joan Coromines.
 

Família Coromines i Vigneaux. Foto: Arxiu Fundació Pere Coromines

Nou comentari

As Times Goes By
You must remember this/ A kiss is still a kiss/ A sigh is still just a sigh
Més entrades...