Us oferim una de les notes de Josep Maria Espinàs recollides en el llibre «A ritme del temps», publicat per La Campana.

Foto: Landahlauts


Se m’ha escurçat el temps, diem els vells,
i penso en aquells sastres
que m’emprovaven pantalons i em deien:
«Ho escurçarem un dit.»

La vida és un mal sastre
que ara escurça ara allarga
amb un criteri imprevisible,
sense seguir cap moda o cap patró.
També tenia el sastre
una mena de guix amb què marcava
el mapa dels defectes corregibles.

Encara hi ha algun sastre
que em diu, fent-me passar
els dits per un teixit:
«Aquesta americana
li durarà molts anys.»

No vull violentar-lo
dient-li que no ho dubto:
durarà més que jo.





A ritme del temps

@ Josep M. Espinàs
@ Edicions La Campana, 2015

Comentaris

  1. Icona del comentari de: M.Carme Farran a març 09, 2015 | 17:17
    M.Carme Farran març 09, 2015 | 17:17
    A certa edat comences a pensar que el tems què queda per davant és com aquell retall què va sobrar en fer una faldilla i el guardavem per si mai calia fer un pedaç; la faldilla ja l'hem portada tant què estå vella i desllustrada, però queda un petit bocí què teniem en un calaix : el retall, que manté el color viu de quan la faldilla era nova.

Nou comentari

Comparteix