T’estimaré millor de gran

James Salter descriu amb intensitat moments diminuts, i evoca amb simplicitat sentiments complexos

Arxivat a: Biblioteca

Escric sobre aquest gran llibre mentre escolto una petita cançó d’Oh Land, que es diu Love you better, i enmig de frases amb significats que desfan petits nusos de l’ànima, la veu pura de la cantant va repetint I will love you better when I’m old (t’estimaré millor quan sigui gran), i malgrat que la cançó i ell llibre aparentment no es coneixen de res, en aquest precís instant em sembla que recreen un maridatge perfecte: Això és tot de James Salter és, sota el meu punt de vista, un repàs de tots els records que esbossen una vida, tant els bons com els dolents, i com tots ells milloren de forma irrefrenable sota el prisma d’aquell que, com James Salter, ja els observa des del final del camí amb un aire d’orgull i nostàlgia.
 
El nostre viatge amb el protagonista, en Philip Bowman, comença a finals de la Segona Guerra Mundial, quan és un jove oficial a les batalles navals d’Okinawa. Recorrem amb ell les dècades posteriors, el veiem casar-se i divorciar-se, i com creix professionalment i esdevé editor a Nova York. Segueixen altres històries d’amor i de conquesta, i una traïció cruel, hi ha amistats que perduren i d’altres que estrena ja a la maduresa, les cases que mai acaben d’esdevenir llars, els viatges, la família, en resum, totes les històries possibles que una sola vida pot acollir. Algú podria pensar que l’argument d’una vida “ordinària” no té res d’extraordinari, però fer que el dia a dia esdevingui una novel·la i que la novel·la sigui excel·lent, és dificilíssim. Per fer-ho, es necessita algú com James Salter, amb una incommensurable capacitat d’observació i una voluntat forassenyada per endinsar-nos als espais més íntims, que captura de forma impecable.

La vida literària, i l’activitat social que la rodeja, amb autors, agents i editors –reals i de ficció–, són una cirereta per als amants del món editorial que hi sabran reconèixer converses fins a altes hores de la matinada, festes, sopars i presentacions. Tota aquesta activitat social propicia la inquietud de llibertat del protagonista i a la vegada la necessitat de determinació vital que l’acompanya fins al final de la història, sense acabar-se de resoldre mai.
 
En molts passatges, Salter es cabussa en el sexe i la sensualitat, la conquesta i les dones, que són els personatges secundaris principals que fan avançar el protagonista i, en gran part, la novel·la. És interessant com les dones no només tracen una galeria colorista de personatges que envolten les diferents circumstàncies de la vida de Bowman, sinó que a través de la seva conducta cada vegada més alliberada, Salter ens regala un viatge a través de dècades sense evocar gaire més detalls històrics. És així com escriu, passant inadvertit, amb tota la bellesa del llenguatge temperat, i amb l’elegància d’una narrativa fluïda i senzilla en les formes. La intensitat amb què descriu moments diminuts, o la simplicitat amb què evoca sentiments de molta complexitat, el converteixen, per a mi, en un autor imprescindible.
 
Quan ens creuem amb Philips Bowman i altres personatges de ficció, ens adonem que tots interpretem papers similars a la vida, i que els retrats que veiem reflectits en el llibre no són res més que pessics de nosaltres mateixos. Som el fruit de les etapes, dels camins de corbes i rectes. Qui esperi girs enginyosos i muntanyes russes d’acció que no esculli Salter; aquell que es deixi seduir pel crepitar lent de les flames i tingui ganes d’observar l’ànima humana entre bambolines tindrà el llibre perfecte entre les mans.
 
La cançó d’Oh Land continua sonant amb el vagareig d’un amor que serà molt millor amb el pas del temps. Potser, i penso que Salter ho qüestiona d’aquesta manera, la vida és així: ordinària amb guspires sorprenents mentre hi som de ple per tirar-la endavant, extraordinària quan aconseguim el miracle d’allunyar-nos-en i veure-la amb uns ulls diferents.

 
*La cirereta: No hi havia gaires indicis de desacord entre ells, tot i que algun n’hi devia haver, però veient-los en Bowman sentia l’atracció de la vida connubial, compartida, en algun racó del camp, la primera hora del matí, el paisatge emboirat, la serp al jardí, la tortuga al bosc. En contra d’això hi havia la ciutat i la seva miríada d’atraccions, l’art, la carnalitat, l’amplificació dels desitjos. Era com una òpera gegantina, amb un repartiment infinit i escenes tumultuoses al costat de les solitàries.

 
Títol: Això és tot
Editorial: Empúries
Autor: James Salter
Traductor: Ferran Ràfols
Primera edició: març 2014
Pàgines: 384
Preu: 19€

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...