Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roig, com a homenatge i reivindicació d’una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l’escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.

Il·lustració: Cristina Losantos


Ben enclenxinats i endreçats, quasi tots amb corbata fàl·lica, els homes del primer govern de la Generalitat es van presentar a la premsa. La Generalitat, per sort o per desgràcia, no és una taverna, però aquí aniria bé la cançó que cantava en Porter Moix als anys dels Setze Jutges, allò de: “Tots són homes, no hi ha dones, que els fa vergonya entrar.” No sé si les dones tenen vergonya d’entrar-hi, però el que a mi m’avergonyeix una mica és la contundència de l’Honorable en dir, segons sembla, que prefereix dotze apòstols i que, a l’inrevés de Jesucrist, no vol saber-ne res de la Marta i la Maria.

Ja veurem si els consellers seran honorables, també. De moment, en tenim una bona amanida: des dels que han estat empresonats o exiliats sota el franquisme fins els qui s’hi han entaforat com sargantanes camaleòniques, com el senyor Folchi, el qual, si no recordo malament, als meus temps universitaris duia cadenes fàl·liques i llepava la gura d’un senyor de mal record anomenat García Valdecasas. Farà també de Judes entre els dotze apòstols elegits per en Tarradellas?

El president, però, ha fet molt bé de no voler-hi dones. Les dones, ja se sap, són cridaneres i histèriques. Xerraires i ploraneres. Al govern de la retenció i l’estrenyiment les dones faríem nosa perquè encara no tenim les funcions gaire regulades. El poder, així, queda ben clar qui el té i qui el vol tenir in secula seculorum.
De tota manera, el meu optimisme no té límits i sé que hi haurà consellers que escoltaran la veu de les dones. A Sanitat, o Cultura, Treball o Obres Públiques, hi ha, avui mateix, propostes feministes molt concretes. Pregunteu, sinó, a les dones que passen la vida quotidiana entaforades en barris de malviure, o indagueu què vol dir això de sotmetre el teu cos i la teva maternitat a ginecòlegs sense escrúpols, o escolteu les mestres que han de lluitar contra llibres de text que són corretges de la ideologia repressiva i autoritària. O les obreres que venen la seva força de treball com a “productores” de segona classe.
Així, estimats consellers meus, sigueu modestos i que el poder escarransit i sense calés que us han atorgat no us porti a oblidar l’altra cara del mirall. Sé que alguns de vosaltres no voldreu netejar la mala consciència amb una subconselleria de la dona, perquè no us agrada en Giscard d’Estaing —que així ho féu a França i en sortí acusat— i perquè sabeu molt bé que, de guetos, ja en tenim prou.
Si escolteu la proposta feminista, que és apta per a totes les conselleries, tindreu la nostra benedicció. Que així sia.
Mundo Diario, 11-12-1977



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)

© dels articles: hereus de Montserrat Roig
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix