Foto: Palau Robert


“Les dones tenim mala llet i no per això ens hem de sentir dir que som unes malfollades”. Natza Farré ha inaugurat Feminista havies de ser, l’exposició que comissaria al Palau Robert, convidant-nos a indignar-nos, a enfadar-nos, i convocant un feminisme que parli especialment del micromasclisme que acostuma a caure en el sac del no n’hi ha per tant.

Només d’entrar-hi hi trobo una poma vermella, la fruita prohibida que lligaria per sempre el cos femení al pecat i el cobriria de culpa. El pecat d’Eva, vergonya i llast primer a les espatlles, que condemnaria la dona a caminar acotada fent-se menuda fins avui, que tenim mitja humanitat caminant cluca sense qüestionar-s’ho perquè la Història la varen escriure Ells ja fa tant temps que no té sentit fer-se preguntes. O potser no fem preguntes perquè quan obrim caixes i cossos closos la pudor d’humit ho envaeix tot.

La poma m’ha fet pensar en una escena al pati d’un orfenat de Ghana on nens i nenes creixen sense haver d’assumir els rols de gènere que s’estilen: tothom cuina, fa la bugada, escombra i estudia en igualtat de condicions i no ens fa patir massa qui és que duu les bambes roses.

Aquell dia, a Ghana, jo duia una faldilla texana i seia amb les cames obertes en un banc. Una nena ben menuda va córrer a tapar-me amb un mocador i em va renyar, dient, en un ewe que jo no entenia i va necessitar traducció, que no podia seure d’aquella manera: era un escàndol i havia de tancar les cames. Vaig canviar de continent i em vaig endur la pregunta al fons de tot, com un repic a la finestra: quan és que ens descobrim brutes?

Els microtentacles del masclisme havien tocat el cos de la menuda en algun moment d’aquells sis anys i l’havien fet brut. Li havien tacat la pell abans que ella es pogués veure, li havien negat el cos abans que se’l descobrís i ara aprendria a viure ajupideta, amb el cap cot i les cames tancades i quietetes perquè li han dit que això és el que ha de fer. I és que el masclisme es fa però també es diu.

Natza Farré ha recalcat que el masclisme comença en el lèxic amb què ens narren i amb què ens diem, perquè el món és com el fem però sobretot és com el diem, és com el vivim però també com el sentim. I és per aquest motiu que Feminista havies de ser arrenca amb tota una mostra visual i auditiva dels discursos estereotípics que se’ns imposen a les dones, que ens alienen, que ens prenen el cos abans que el puguem tan sols arribar a tenir.

Es tracta dels minúsculs discursos i accions que passem per alt perquè creiem que el masclisme és allò que, amb sort, ocupa algun titular i ens fa posar les mans al cap. Però és el que hi ha darrere aquests titulars, en el revers de la pàgina o fora d’aquesta, que llaura un camp d’esclavitud, de submissió i silenciament de tantes i tantes dones. Un silenciament que, com diu Natza Farré, és sistemàtic.

Si és sistemàtic, no és innocent i, si no és innocent, sí que n’hi ha per tant.

Foto: Palau Robert


Feminista havies de ser

L’exposició es pot visitar fins al 29 de novembre a la Sala 3 del Palau Robert. L’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. I l’acompanyen diverses activitats paral·leles que vehicularan la lluita i la resposta feminista a través de l’humor, la poesia, la reflexió o el debat.

Foto: Palau Robert

Foto: Palau Robert

Foto: Palau Robert

Foto: Palau Robert

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix