Foto: Daniele Febei

—Per a què serveixen els ulls? —va preguntar un xiquet a la seua mare.
Immediatament, a la mare, li va canviar l’expressió del rostre i, mentre es mirava el fill amb desconfiança i, alhora, amb cautela, li va respondre:
—Els ulls es van crear per mirar amb respecte i amb amor les fotografies dels il·lustres líders del país.
A continuació, el xiquet va preguntar:
—I les orelles?
—Tenim orelles per a escoltar les ordres oficials i els discursos polítics —li va contestar la mare d’allò més emporuguida.
—I la llengua?
—La llengua només val perquè, després d’haver mastegat, pugues engolir-te el menjar.
El xiquet va fer un somriure enigmàtic i la mare, presa d’un pànic colpidor, va començar a tremolar.


Traducció de Neus Tirado Gual.
Zakaria Tàmer, Al-numur fi al-iaum al-axir (Els tigres al desè dia). Londres: Riad el-Rayyes Books, 1978, p. 16-17.

Conte publicat al número 19 de Visat, la revista de literatura i traducció del PEN català. Des del 2006, Visat publica articles sobre escriptors universals traduïts al català i sobre autors catalans que han obtingut el visat en altres llengües, a més de presentar biografies de traductors i fragments de textos traduïts.

Nou comentari

Comparteix