Fins que es desbordin tots els dics

Foto: Henning Kreitel

Aquesta és la Irene Solà, jove, llesta, riallera, que parla sobre les històries i l’interès que li desperta saber d’on surten, a qui pertanyen, com s’expliquen. I aquest és el llibre que ha escrit la Irene, que ha guanyat el premi Documenta 2017 i que publica L’Altra Editorial. Aquest és un conte primerenc que va escriure la Irene i es deia Els dics, que parlava sobre la vida que es desborda i que al final va acabar sent el títol de la novel·la. I aquesta és la Irene que ho explica: “Les coses passen de manera desordenada i totes alhora i amb el llenguatge construïm dics perquè la història vagi per on volem que vagi, tot i tenir la certesa que tard o d’hora, la vida es desbordarà”.

Aquest serà l’estiu sencer que passareu a una zona rural i tranquil·la de Catalunya mentre el llegiu. I aquestes seran les nits d’estiu sota estrelles i les llunes ben visibles que veureu, aquests els petons joves i salats de suor dintre d’un cotxe vell que us fareu i aquests seran els contes dintre d’un conte que llegireu si us el llegiu.

I aquesta soc jo, que m’imagino com si una càmera de vídeo enfoqués cadascun dels elements assenyalats per aquesta manera que té la narradora de començar a dir les frases, de centrar l’atenció en coses o persones o animals o plantes, com si en una pel·lícula, es canviés de pla. Perquè un cop escrita, la història una mica també pertany a totes les maneres de mirar-se-la.

I aquesta és la llàgrima que m’ha caigut no acabo de saber per què quan he llegit que “morir-se va ser com prémer l’interruptor d’una bombeta fosa. Ínfim.” No només això, que la narradora també sap ser una vaca, una embarassada, una zombie, una noia que ha passat els últims tres anys vivint a Londres i acaba de tornar al poble i és estiu.

I aquesta és la vida que viu amb les paraules de la Irene i aquesta la història que narren, que parla de tot: de l’amor, de fer-se gran, de les decisions, del futur, de la terra, de les ganes de ser. De les ganes de viure fins que es desbordin tots els dics i els tornem a construir per fer anar la vida de nou per allà on vulguem.