Foto: Alan Levine


La teva filla té un forat al cor. Se li hauria d’haver tancat en néixer, però no. Cada ics mesos la portes al cardiòleg, a veure si el foradet que li comunica les dues aurícules continua obert. I cada vegada et dius a tu mateixa que no et vols fer il·lusions, que segur que el forat hi serà, tenyint de vermell l’ecocardiografia dels nassos i cantant amb orgull el No serem moguts.

Teniu la visita a les tres de la tarda. El teu matí és un forat negre: hi ets i no hi ets. Proves de concentrar-te en l’article que escrius, però et buida per dins un forat d’angoixa que creix a mesura que s’acosta l’hora del metge. Tens els dits al teclat i el cap al cor de la nena. Els dies normals intentes no pensar-hi, però avui no en pots fugir. Avui el metge de poques paraules observarà els batecs de l’òrgan adolescent i a tu et semblarà que passen mil anys abans no tradueixi el que veu en un diagnòstic comprensible.

El dilema entre la feina i la vida desapareix quan hi ha la vida en joc. La vida és allò que passa mentre estem entretinguts treballant, però de tant en tant fa un cop d’estat i reclama tot el protagonisme. Ningú gosa regatejar-li res, llavors. Que un fill se’t posa malalt i l’han d’ingressar? La teva feina ja la farà un altre, això rai. Que tens hora al cardiòleg pediàtric a les tres de la tarda? Abaixa el llistó d’autoexigència matinal: no faràs res de bo fins a conèixer amb precisió mil·limètrica l’estat del forat interauricular.

Mentre el doctor examina el cor de la nena, el teu batega tan fort que et sortirà per la boca, per les orelles o per qualsevol altre forat del cos. Atorgues al moment una dimensió que no té: el forat hi era ahir i segurament hi serà demà, el defecte no s’agreuja ni millora perquè te’l miris.

El cardiòleg confirma que el forat tossut encara hi és i li dóna un any de coll. Si no es rendeix i es tanca solet, caldrà entrar en acció per la via quirúrgica. Tard o d’hora la noia necessita un cor sense fissures. Encara ha de bategar molt, encara ha d’estimar molt, encara ha de viure molt.

A la consulta del metge fas el cor fort, però en surts emprenyada amb el forat rebel i amb la mare de la teva filla, que s’havia fet més il·lusions de les que confessava. Per sort, una trucada de feina et salva de caure en un forat mental: has de buscar amb urgència un altre forat. A l’agenda.


* Fragment del llibre «La feina o la vida. Certeses (provisionals) d’una mare desacomplexada» (Columna, 2010)

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix