Fraga ens vol violar

O sigui que se’ns ha acabat la relativa tranquil·litat, a les dones d’aquest país

Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roigcom a homenatge i reivindicació d’una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l’escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.
 

Il·lustració: Cristina Losantos



Jo creia que en Fraga ens volia ben casadetes, endreçadetes i polidetes. Jo creia que en Fraga —i l’estol de mascles encorbatats i nostàlgics— ens volia només mares sublimades i amb un kleenex permanent a la mà per a netejar la candela dels fills que hem anat fent per aquests mons de déu i de l’amor. Jo creia que en Fraga només ens volia ben netes i sempre a punt, com girl scouts amatents, per a endreçar calaixos, clenxinar criatures, rebre visites i comanar minyones —això les dones que ell coneix, és clar—, anar a la plaça, posar-nos rul·los cada dissabte a la nit abans de fer l’amor amb els nostres marits cansats d’una setmana de treball més aviat feixuga. Jo creia que per a en Fraga les dones érem bellesa i poesia. Érem l’àngel de totes les aspiracions masculines, les muses de totes les frustracions edipianes, el repòs dels guerrers, de tots aquests guerrers que ahir s’arraparen al carro de la dictadura i avui fan el saltironet de la cardina amb la democràcia. Jo creia, en fi, que gràcies a en Fraga el matrimoni continuaria indissoluble, la família, el municipi i el sindicat inalterables i que nosaltres, les dones, continuaríem essent tractades com a reines cada nit, al llit, enmig de vànoves de color blau cel, empeses pel desig davant d’aquests homes que són capaços de cridar: “¡la calle es mía!”
 
Però res de tot això: la frustració ha estat immensa en llegir una de les darreres declaracions del cavaller Fraga. En aquestes declaracions, en Fraga deia que defensaria —ell i els seus— la dona “violentada”. O sigui que se’ns ha acabat la relativa tranquil·litat, a les dones d’aquest país. Ara ja no ens queda l’esperança d’endreçar calaixos o netejar culs de criatures. Ara ja no podem témer només ésser violentades una vegada a l’any, segons les estadístiques. Ara haurem de ser violades a fi que el cavaller Fraga ens demostri la seva virilitat i la seva disponibilitat per a defensar les nostres febleses.
 
Però, què passarà si no ens deixem violar fàcilment?
 

Mundo Diario, 1-5-1977

 

 



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)

 

© dels articles: hereus de Montserrat Roig 
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...