Sarah Dahan, Ferran Cerdans i Bel Olid. Foto: Catorze

Som al 2002. Un paio estrany de Santpedor es posa a fer llibres artesans. Escrits i enquadernats a mà. I s’empesca un lema provocador: “Fem els llibres del futur”. Provocador… i visionari. “Quan tot sigui digital, els meus llibres encara tindran més valor”, pensava llavors en Ferran Cerdans. Però ha resultat que el futur immediat no era digital. I que, immersos en una crisi que el 2002 no podíem ni sospitar, hem tornat a valorar les coses autèntiques, fetes a mida, a la manera artesanal. Avui rebroten les editorials petites, de quilòmetre zero, que fan llibres de proximitat, personalitzats. I el segell Llibres Artesans està més viu que mai: aquest 2014, Cerdans ha passat d’autopublicar els seus textos a publicar també textos aliens.

Les dues autores que s’han sumat al projecte són Bel Olid i Sarah Dahan, amb tres reculls de microrelats entre les dues. La Bel hi ha publicat Passions mínimes i Vides mínimes; la Sarah, Un hambre incómoda. En Ferran també ha tret el seu sisè recull d’aforismes, titulat L’altra cara de la galeta. Els quatre llibrets tenen un format retallable: cada microtext hi és per duplicat, de manera que en pots regalar un a qui vulguis i te’n quedes un altre, el que està imprès més a prop del llom. Cadascun dels exemplars ha estat maquetat i enquadernat a mà per Ferran Cerdans mentre escoltava música: el nom de la cançó que ha fet de banda sonora el trobem escrit amb ploma al final del llibre.

Aquest Sant Jordi, Llibres Artesans tindrà una parada al número 1 de la plaça Tetuan, oberta de sol a sol. La Bel i la Sarah hi seran de sis a vuit de la tarda.

A veces ya no sabes
si llueve o lloras;
no recuerdas quién
empezó antes a amargar,
si el día o tú

(Sarah Dahan)

Divisa
Que el temps que
triguem a fer la bugada
no ens impedeixi
embrutar els llençols.

(Bel Olid)

no sé de què us queixeu
en tot hipermercat
a la secció de fruites
i verdures, hi trobareu
unes esferes perfectes
i vermelles de plàstic:
són tomàquets

(Ferran Cerdans)


Els llibrets de format allargat i retallable. Foto: Catorze

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix