Foto: Glendon Rolston

La dona aparca el cotxe a un carrer vora la sorra.
Baixa i, a poc a poc, treu i desplega
la cadira de rodes. Després, agafa el noi,
l’asseu i li col·loca bé les cames.
S’aparta uns quants cabells que li van a la cara,
i, sentint com li oneja la faldilla,
va empenyent la cadira cap al mar.
Entra a la platja pels taulons de fusta,
però els taulons s’aturen a uns quants metres de l’aigua.
A prop, el socorrista mira el mar.
La dona aixeca el noi: l’agafa
per sota els braços i, d’esquena a l’aigua,
camina arrossegant-lo mentre els peus
van deixant dos solcs tristos en la sorra.
L’ha dut fins a on arriben les onades,
l’ha deixat a la sorra i torna enrere
a buscar el para-sol i la cadira.

Els últims metres. Sempre falten
els maleïts, terribles últims metres.
Són aquests els que et trencaran el cor.
No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.
Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls
del socorrista, ni en el mar. L’amor
són aquests últims metres. La seva soledat.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Carme Català a febrer 23, 2017 | 00:30
    Carme Català febrer 23, 2017 | 00:30
    L'amor és cosa de valents, dels que encara s'atreveixen a acostar-se als altres, l'amor és deixar que les experiències, inclús les doloroses puguin ser acceptades. L'amor és des de la major proximitat possible, estar amb una atenció màxima del que passa a cada instant, objectiva i lliurement, sense pors autoenganys o dependències. I si tenim la sort immensa que tot vagui com cal, el nostre cor ( tan esquerp i poruc a hores d'ara) se'ns obrirà i ho farà amb la clau mestre de la confiança. I la sensibilitat i la vida tornaran a campar olejant alegrement per la batalla guanyada. L'amor és l'únic que ens pot fer i ens fa veritablement feliços, però la gran tragèdia humana és que sigui tan difícil fer els últims metres per arribar a la riba de l'aigua dels altres.i també saber el.ludir aquells que només saben ofegar els altres.
  2. Icona del comentari de: VK a juliol 17, 2017 | 14:39
    VK juliol 17, 2017 | 14:39
    L'amor és cosa de valents. L'únic que ens salva...❤
  3. Icona del comentari de: Anònim a juliol 17, 2017 | 16:03
    Anònim juliol 17, 2017 | 16:03
    El desert de la solitud que tant ens espanta ens espera un moment o altre per recordar-nos que no hi ha prou ulls atents al món per a acompanyar-nos quan ens cal. Ni que guanyéssim tota la consciència no desapareixerien els buits de la soledat. És així, sempre ha estat així i, seguirà essent d'aquesta manera. L'amor i la dedicació, que abraça tot i més, són les píndoles que ens permeten fer aquests darrers metres, una i tantes vegades siguin necessàris.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how
Comparteix

Carros de foc

Vangelis va ser el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula
Comparteix

La moto

Passeu del meu funeral/ si un bon dia me la foto

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix