Herois perennes

Fins l’any 2000 els àngels de l’edat d’or del còmic de premsa nord-americà es veneraven i es reeditaven, bàsicament, a França i a Itàlia. Una mica també als Estats Units, però sense gaire convenciment ni persistència. En aquest segle convuls que patim i de què gaudim, la tendència s’ha capgirat. Les millors reedicions dels clàssics de la vinyeta ianqui es marquen en la pròpia porta. I ja era hora. El primerenc i naïf Buck Rogers, el crepuscular Rip Kirby, el desconegut i mai prou valorat Popeye, l’adorat Terry and the Pirates, el complet Flash Gordon amb Jungle Jim, l’entranyable Little King… tota aquesta paraliteratura en lletra grossa ha conegut i coneix edicions impecables, prologades, anotades i ben enquadernades. Edicions definitives, en definitiva o almenys per ara. Impreses a Taiwan o Corea, però editades als Estats Units.

El lector que en vulgui informació completa ha de consultar la pàgina web The Library of American Comics. N’és responsable l’editorial IDW Publishing. Un petit empori de reivindicació clàssica covat a San Diego, la capital del saló de la historieta més important del món. Els senyors d’IDW deuen guanyar-se la vida amb l’apartat més convencional del seu catàleg, que es dedica als superherois, als zombis i els robots i a les tortugues mutants ninja, però, entre guany i guany, han obert una finestra al culte al clàssic. A la reedició amable i documentada dels grans autors de la primera meitat del segle XX. De Milton Cannif a Segar. D’Al Capp a Lee Falk.

I tot això qui ho paga? Els lectors, senyor Pla. Als Estats Units hi ha poc espai per a la filantropia. El còmic etern nord-americà no deu permetre fer-se ric a ningú, però almenys ara no desemboca en suspensions de pagaments ni fallides. És possible? Finalment la reedició de Polly and Her Pals o d’Alley Oop no arruïna l’ingenu que la tempteja? Sembla que sí. N’és la prova definitiva que les integrals de tots aquests personatges, per primera vegada en la història, comencen en la primera vinyeta i acaben en la darrera. Malgrat que s’allarguin dècades. Tot i que encara remenin la cua i continuen apareixent cada diumenge als diaris.

Els amants dels vells còmics, finalment, estan d’enhorabona. Contra els incrèduls, per fer canviar de parer tots aquells que els consideren uns venerables fòssils que cal consultar en els museus de paper, només cal donar una ullada a les edicions que han reinterpretat darrerament Prince Valiant, el clàssic de Harold Foster. L’any 2011 Planeta D’Agostini va començar a Espanya l’edició de tota la sèrie sencera. I la va acabar! Des de Hal Foster, passant per Jonh Cullen Murphy, fins a Gary Gianni, que ara ha renunciat a dibuixar-lo. Totes les planes de 1937 a 2011.

Això en espanyol. En anglès des de l’any 2009 Fantagraphics Books també n’edita la col·lecció completa, almenys el tram sagrat de Foster, en una edició que es vanta de recuperar la glòria del color original. Una versió, per cert, que ha començat a editar-se en rus aquest mateix any. Valiant al país dels soviets. Al mateix temps, però a França, l’editorial Soleil, dins la col·lecció L’Âge d’Or, ha mamprès una altra “integral” del cavaller del rei Artús, també en curs de publicació (se n’han editat fins ara tres volums), que es reivindica com a “processada i remasteritzada digitalment”.

Aquí no acaba la roda. Esment a part i especial mereix la feina de l’editor portuguès Manuel Caldas. Caldas, amic estimat, deu ser la persona en el món que més s’estima el personatge. Hi dedica més temps que Joan Coromines a la llengua catalana. Tots els seus minuts, totes les seves hores, tots els seus dies. La vida. Una per una, ha recuperat en les pàgines de la premsa de l’època tota l’aportació de Harold Foster. Una a una, les ha netejades i les ha repescades en blanc i negre respectant les trames amb què es van publicar. Manuel Caldas va començar l’any 2006 a reeditar Prince Valiant, de volum en volum –en porta vuit–, en portuguès i en castellà. Malgrat els enormes obstacles que ha trobat sovint a Espanya perquè algun altre editor, molt més potent, n’havia aconseguit els drets.

Segur que aquest cronista ignorant se’n deixa algunes, de reedicions. Valiant és el personatge més bell de tots els que es publiquen i es republiquen. La indústria editorial finalment li fa justícia plena.

Més enllà de l’embranzida nord-americana per recuperar i dignificar els herois perennes del còmic d’or, doncs, a tot arreu se’n fan, de bolets clàssics. Oferiu flors als rebels que triomfaren, incrèduls.