Montse Serrano Foto: Laura Galve



Jo soc dels últims enamoraments. I l’últim llibre que m’he llegit i m’ha encantat és Lluvia fina, de Luis Landero. No només m’agrada pel que explica, sinó també per com. La protagonista és l’Aurora, una noia que sempre escolta al seu voltant, a la seva família. A partir d’aquí t’adones que les realitats de cadascú mai són iguals. I ella sempre està per escoltar. Per això es diu Lluvia fina, perquè et va calant. A més, la majoria de protagonistes són dones. Les dones som més xerraires, expliquem les coses amb més sentiment. Si la història hagués estat en boca dels homes, no t’ho creus.

Una cosa molt maca de la qual em vaig adonar més tard per Internet és que els personatges de la novel·la són un homenatge a persones de la literatura clàssica. Per exemple, la mare de la protagonista de Lluvia fina és un homenatge a Bernarda Alba, de Lorca i el personatge masculí és un homenatge a Dostoievski.



El llibre recomanat

Títol:
Lluvia fina.
Autor: Luis Landero.
Editorial: Tusquets Editores S.A.
Any d’edició: 2019.

Qui el recomana

Llibreria:
+Bernat.
Adreça: Carrer de Buenos Aires, 6 (Barcelona).
Qui la cuida: Montse Serrano.








La llibreria

La meva llibreria habitual era la llibreria Bernat. Un dia vaig entrar i el seu fundador, el senyor Bernat, em va comentar que la traspassava i li vaig comentar que no digués res a ningú, que jo me la quedava. Sempre dic que en Bernat va decidir el meu futur.

En aquell moment, tenir una llibreria no era la meva il·lusió, el que a mi m’agradava era llegir. Però a poc a poc vaig anar aprenent del negoci, del tracte amb les persones, del món literari… M’agrada ser al capdavant de l’empresa cultural, conèixer persones i sorprendre el client, cridar la seva atenció. Finalment, ho he aconseguit i sense adonar-me’n, vaig estar fent créixer una petita llavor amb Bernat que va acabar convertint-se en +Bernat, que va néixer l’any 2010. El símbol del “més” és per més llibres, més metres quadrats, més clients, més tot. És una suma d’activitats.

Vaig començar a mirar locals, però els lloguers eren molt cars i no els podíem pagar. Però un dia vaig veure que un sex shop que hi havia al carrer Buenos Aires, al costat de la llibreria Bernat, estava en crisi i estava a punt de tancar. Vaig veure que aquella era una gran oportunitat. Crec que és el primer cop que un negoci cultural desbanca a un negoci sexual. En aquell moment no tenia diners per muntar-ho, però vaig pensar que molta gent voldria tenir una llibreria, de manera que vaig preguntar qui s’hi volia unir. Vam començar 30 persones l’any 2009 i hem acabat sent 50 socis.

L’any 2017 vaig veure que ens havíem de reinventar perquè ho exigia el públic. Tenia molta informació sobre llibreries d’Europa i de Llatinoamèrica que feien maridatge entre cafeteria i llibres. I jo volia això i crear una comunitat. El projecte era vendre llibres, però per arribar a vendre a través d’activitats culturals que van des de la presentació de llibres, fins a presentacions musicals, clubs de lectura, òpera, concerts i sopars d’escriptors. Per exemple, comptarem amb l’actuació d’un grup d’òpera de Viena i un altre dia, vindrà el director de La Vanguardia, Màrius Carol.

Tenim una àmplia varietat d’activitats. Quan un client no ve per una cosa, ve per una altra. Això ens ha ajudat a fer marca. I això em dona peu a dir que, per celebrar els meus 40 anys de llibretera, el 30 de maig presento el meu primer llibre Todo pasa en la calle Buenos Aires, que vaig començar fa dos anys quan estava escrivint les memòries sobre el que m’ha anat passant en la llibreria. A més, el dia de la presentació es convertirà en el “Dia del meu llibre”.

Foto: Laura Galve




Si et dediques a aquest ofici i vols formar part de la nostra secció La llibreria llegeix, escriu-nos a participacatorze@gmail.com i ens posarem en contacte amb tu.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix