La identitat de gènere al món d'ahir

«Com que el món d’ahir té molt més suc si se’l connecta amb el món d’avui, vam pensar que dedicar un dossier a la història de l’homosexualitat i de totes les qüestions relatives a la identitat de gènere tindria un interès especial», escriu Toni Soler a l’editorial de la nova publicació d’El món d’ahir.

El que recull aquest dossier són històries de lluita i d’afirmació individual i col·lectiva d’una part de la humanitat que no ha acceptat negar-se ni invisibilitzar-se i que expliquen autors com Xavier Antich, Albert Figueras, Cloe Masotta i Carme Porta. Fem un tast de quatre dels seus articles.

Foto: Catorze / El món d’ahir

Fragment d’Històries trans, històries feministes, de Marta Roqueta-Fernàndez

Tant el feminisme transexcloent com l’ultraconservadorisme de Vox comparteixen una idea essencialitzada del que és ser home i dona, vinculada a la genitalitat i als rols socials que se’n deriven.

El 1975, la lluita feminista se centra en la recuperació dels drets perduts durant el franquisme. Com a resultat, es sacrifica la visibilització de l’opressió heterosexual que patien les lesbianes, entre altres.

Fragment de La subversió del gènere, de Xavier Antich

En la nostra època, gràcies a pensadores com Judith Butler, hem descobert els mecanismes de la construcció heteronormativa, que acaba considerant naturals distincions que, en realitat, són simplement culturals. És ella qui ens ha fet veure que «el gènere és l’aparell a través del qual té lloc la producció i la normalització del masculí i el femení», i també que «el gènere té una forma de desplaçar-se més enllà del binari naturalitzat». És ella qui ha teoritzat de quina manera i fins a quin punt la transgressió del binari heteronormatiu, lluny de ser una mostra d’anomalia desnaturalitzada, és, més aviat, una forma de subversió de les distincions binàries que imposen codis i formes als cossos i les identitats com un mecanisme per disciplinar-los, que diria Michel Foucault.

Fragment de La cultura lesbiana i el dret a existir, de Carme Porta

El qüestionament de valors i rols socials que fan el feminisme i el lesbianisme des de la creació cultural comporta la lluita contra la imposició, la resistència a la naturalització dels trets socials que s’imposen per gènere i per sexualitat. Però per al lesbianisme hi ha alguna cosa més en joc: la visibilitat.

Safo de Lesbos és una de les primeres poetes que va mostrar el seu desig per altres dones. Des d’aquests versos fins a l’eclosió creativa de l’actualitat, la història de la cultura lesbiana no és coherent ni lineal, però té dos eixos bàsics: la voluntat de visibilitat i de pedagogia social.

Fragment de Quan els guerrers s’estimaven, d’Antonio Baños

Les relacions carnals entre soldats del mateix sexe han estat prohibides i castigades en els temps moderns. Antigament, però, era una pràctica tolerada, i fins i tot recomanada: els amants són uns lluitadors molt difícils de batre.

Els hetairoi rodejaven la massa de llances i espases tebanes. A cada mort, un crit del dolor més profund del seu amant. A cada mort, el desig de l’amant de morir matant.

Entre els samurais japonesos, l’amant més gran era conegut com a nenja i el jove com a wakashu. Les relacions entre guerrers es designaven amb el terme Bi-do, ‘el camí bell’, ‘el camí del despertar’.