Jaume Cabré: «Sort que no soc traductor»

El novel·lista conversa amb Evriviadis Sofós, traductor al grec de «Jo confesso»

Foto: TV3

 

En una escena de L’ombra de l’eunuc, en Miquel baixa a la farmàcia, compra aspirines i diu: “I una capsa de Juanola, sisplau”. L’occità Bernard Lesfargues, degà dels traductors de literatura catalana (al francès), va enviar un fax a Jaume Cabré per preguntar-li què coi eren les Juanola. Potser és des de llavors que Cabré porta sempre aquestes pastilles a la butxaca.
 
Som a la Biblioteca Bernard Lesfargues de l’Institut Ramon Llull i el novel·lista català branda una capsa de Juanola, per il·lustrar l’anècdota que ens acaba d’explicar. Avui li toca conversar amb Evriviadis Sofós, traductor al grec de Jo confesso. El director del Llull, Manuel Forcano, ens ha posat al dia: la novel·la ja va per la dotzena edició a Grècia, on se n’han venut fins ara més de 25.000 exemplars. L’acte, que vol donar visibilitat als traductors literaris, l’organitzen l’Institut Ramon Llull i la fundació Han Nefkens.
 
En grec, com en francès i en eslovè, Jo confesso té el títol que Jaume Cabré hauria volgut per a totes les edicions del llibre: Confiteor. “Vaig ser dèbil, el meu títol era Confiteor, però els editors se’m van tirar a sobre i vaig perdre la discussió. M’hauria agradat que a tot el món es digués així”.
 
Els traductors, diu Evriviadis Sofós, han de respectar el text original i alhora n’han de crear un de nou. “No hem de pretendre millorar el text, seria massa intervencionista. Podem aclarir coses, però no millorar-les. No podem anar més enllà del que ha escrit l’autor. El nostre objectiu és ser fidels tant al contingut com als sons de la llengua original”.
 
No és gens fàcil, la feina dels traductors. Una vegada Jaume Cabré va intentar traduir un paràgraf d’un conte seu al castellà. “Eren només quatre línies, i en aquestes quatre línies se’m van presentar dotze dubtes seriosos. I això que l’autor del text era jo”. L’escriptor ho té clar: “Sort que no soc traductor”.
 
Evriviadis Sofós –que va començar a aprendre el català quan vivia a Granada i volia canviar d’aires– insisteix que traduir Jaume Cabré és un luxe. “Per a mi és una immersió en la llengua i en el país, una manera de conèixer més Catalunya i la mirada catalana del món”.

L’autor de Jo confesso –o, si ell ho prefereix, de Confiteor– rebrà el Premi Trajectòria 2017 a la Setmana del Llibre en Català.

 

Comentaris

    Anònim Juliol 27, 2017 11:12 pm
    No entenc q un autor no tingui autoritat (valgui la redundància) per fer valer el títol d'una seva obra. La novel.la s'havia d'haver titulat, en català "Confiteor". Si perdem les referències religioses (i culturals), acabarem llegint còmics...
    Una traductora amateur Juliol 28, 2017 2:19 pm
    I com va quedar la traducció? Si es va deixar Juanola, es va ficar alguna nota aclaratòria? Vull saber-ho! jiji

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...