Arxiu Fundació Mercè Rodoreda


La Fundació Mercè Rodoreda, creada el 1992 per l’Institut d’Estudis Catalans, s’encarrega de custodiar i de difondre l’obra de l’escriptora. Per fer-ho ofereixen premis i ajuts de 3.000 a 6.000 euros al millor treball d’investigació sobre la novel·la i el conte del segle XX, i en especial sobre l’obra de Mercè Rodoreda. A més de preservar-ne l’arxiu, una de les funcions de la Fundació és vetllar perquè sigui traduïda arreu del món. Per exemple, de La plaça del Diamant en tenen registrades 53 traduccions (cal tenir present que, per exemple, de l’anglès o de l’italià se n’ha fet més d’una traducció). Com a mostra, a Rodoreda selecta, la secció que fem plegats, us n’oferim el primer paràgraf en catorze llengües.


1. La plaça del Diamant.
Publicada per Club Editor el 1962.

La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.



2. La plaza del Diamante.
Traduïda per Enrique Sordo, amb pròleg de Gabriel García Márquez, i publicada per Círculo de Lectores el 1989.

La Julieta vino expresamente a la pastelería para decirme que, antes de rifar el ramo, rifarían cafeteras; que ella ya las había visto: preciosas, blancas, con una naranja pintada, cortada por la mitad, enseñando los gajos. Yo no tenía ganas de ir a bailar, ni tenía ganas de salir, porque me había pasado el día despachando dulces, y las puntas de los dedos me dolían de tanto apretar cordeles dorados y de tanto hacer nudos y lazadas. Y porque conocía a la Julieta, que no tenía miedo a trasnochar y que igual le daba dormir que no dormir. Pero me hizo acompañarla quieras que no, porque yo era así, que sufría si alguien me pedía algo y tenía que decirle que no. Iba de blanco de pies a cabeza; el vestido y las enaguas almidonadas, los zapatos como un sorbo de leche, las arracadas de pasta blanca, tres pulseras de aro que hacían juego con las arracadas y un bolso blanco, que la Julieta me dijo que era de hule, con el cierre haciendo como una concha de oro.



3. La Piazza del Diamante (italià).
Traduïda per Anna Maria Saludes i Amat i publicada per Bollati Boringhieri el 1990.

La Julieta era venuta apposta alla pasticceria per dirmi che prima di sorteggiare la toia1 avrebbero sorteggiato le caffettiere; lei le aveva già viste: bellissime, bianche con un’arancia dipinta, tagliata a metà, che si vedevano i semi. Io non avevo voglia di andare a ballare, neppure di uscire perché avevo passato tutto il giorno a vendere dolci, e le punte delle dita mi facevano male a furia di stringere nastrini dorati e di fare nodi e fiocchi. E poi, conoscevo bene la Julieta, che alla sera non gliene importava di fare le ore piccole e per lei era lo stesso dormire o no. Ma mi aveva costretto a seguirla controvoglia, perché io ero fatta così, che stavo male se qualcuno mi chiedeva qualcosa 1e dovevo dirgli di no. Ero vestita di bianco dalla testa ai piedi: vestito e sottana inamidata, scarpe bianche come il latte, orecchini di pasta bianca, tre braccialetti a cerchio intonati agli orecchini e una borsetta bianca, che la Julieta diceva che era di tela cerata, con un fermaglio dorato a forma di conchiglia.


1[Mazzolino di fiori]



4. La Place du Diamant (francès).
Traduït per Bernard Lesfargues amb la col·laboració de Pierre Verdaguer.
Publicat a Gallimard el 2006.

Julieta est venue exprès à la pâtisserie pour me dire qu’avant la tombola pour le bouquet, il y en aurait une pour des cafetières ; elle les avait vues : très chic, blanches avec, dessus, une orange coupée en deux et montrant ses pépins. Moi, je n’avais pas envie d’aller danser, ni même de sortir, j’avais vendu des bonbons toute la journée et les bouts des doigts me faisaient mal à force de serrer des rubans et de faire des noeuds et des boucles. Et puis je connaissais Julieta : la nuit, elle n’en était pas à trois heures prés et il lui était égal de dormir ou pas. Mais elle m’a entraînée malgré moi, j’étais ainsi faite que je ne savais pas dire non aux gens. J’étais en blanc de la tête aux pieds : la robe et le jupon amidonné, les souliers comme du lait, les boucles d’oreille en porcelaine blanche, un triple bracelet assorti aux boucles d’oreille et un porte-monnaie blanc, en toile cirée d’après Julieta, avec le fermoir en forme de coquille dorée.


5. Ploshtad diamant (búlgar).
Traduïda per Maya Genovai i publicada per Ciela el 2012.

Жулиета дойде в сладкарницата нарочно, за да ми каже, че преди да разиграят на томбола букета, ще разиграят кафеници; тя ги била видяла: прекрасни, бели, с нарисуван портокал, разрязан на две, виждали му се семките. Не ми се ходеше на танци, нито ми се излизаше, понеже цял ден бях продавала сладкиши и върховете на пръстите ме боляха – толкова позлатени връвчици бях опъвала и толкова възли бях връзвала. Добре познавах Жулиета – вечер изобщо не бързаше, все едно и беше дали ще спи, или няма да спи. Но ме накара да отида с нея, ща не ща, нали си бях такава, страдах, ако някой ме помолеше за нещо, пък трябваше да му откажа. Бях облечена в бяло от горе до долу: роклята и фустата ми колосани, обувките ми млечнобели, обиците бели, три гривни, навити на спирала, които отиваха на обиците, и бяла чантичка, Жулиета ми каза, че била от мушама, със закопчалка като позлатена раковина.




6. Demantni Trg (eslovè).
Traduïda per Janko Moder i publicada per Pomurska zalozba el 1981.

Julieta je nalašč prišla v slaščičarno in povedala, da bodo razprodajali tudi kavnike, ne samo šopek rož; da jih je že videla: drage, svetle, z naslikano pomarančo, prerezano čez pol, da je videti peške. Meni se ni dalo iti na ples, pa tudi ne ven, saj sem ves dan prodajala sladkarije in so me končki prstov boleli, ker sem toliko pritegovala zlate vrvce in napravila toliko pentelj in vozlov. In še: poznala sem Julieto in vedela, da ji ni nič potegniti do treh ponoči in ji je vseeno, ali kaj spi ali nič. Ampak nazadnje sem hočeš nočeš le morala iti, ker sem pač taka, ker trpim, če me kdo kaj prosi, in ne znam reči ne. Vrgla sem se v belo od glave do nog: obleka in poškrobljeno spodnje krilo, čeveljčki kakor požirek mleka, uhani iz bele snovi, tri obročkaste zapestnice, ki so se lepo prilegale roki, in bela torbica, o kateri je Julieta rekla, da je iz povoščenega platna, z zaponko v obliki zlate školjke.



7. Auf der Plaça del Diamant (alemany).
Traduïda per Hans Weiss, amb pròleg de Gabriel García Márquez i publicada per Suhrkamp el 2016.

Julieta war extra zu mir in die Konditorei herübergekommen, bloß um mir zu sagen, daß außer dem groBen Blumenstrauß auch noch Kaffeekannen verlost würden; sie habe sie bereits gesehen: einmalig schön, weiß, mit einer aufgemalten Apfelsine, die in zwei Hälften geschnitten ist, so daß man die Kerne sieht. Ich hatte keine Lust zum Ausgehen und zum Tanzen; ich hatte den ganzen Tag über Kuchen und Törtchen verkauft, und die Finger taten mir weh, von so vielen Päckchen mit goldenen Schleifchen und Knoten drum herum. Und außerdem kannte ich ja Julieta; der machte es nichts aus, einfach mal eine Nacht durchzumachen und überhaupt nicht zu schlafen. Aber dann mußte ich doch mitgehen, ob ich wollte oder nicht; ich war eben so; ich konnte niemandem eine Bitte abschlagen, es tat mir immer richtig weh. Ich ging dann, von oben bis unten in Weiß: das Kleid und der gestärkte Unterrock dazu, die Schuhe … alles weiß, wie ein Schluck Milch; dann die Ohrringe aus weißem Zelluloid und drei passende Armreife und die weiße Handtasche, von der Julieta immer sagte, daß sie aus Wachstuch sei, und sie hatte einen Verschluß, der wie eine goldene Muschel war.




8. Timanttiaukio (finès).
Traduïda per Jyrki Lappi-Sepälä i publicada per Otava el 1988.

Julieta tuli konditoriaan varta vasten kertomaan että kahvikannut arvottaisiin ennen kukkakoria. Hän oli nähnyt kannut: ne olivat ihania, valkoisia, ja niiden kylkeen oli maalattu halkaistu appelsiini jonka siemenet olivat näkyvissä. Minun ei tehnyt mieli mennä tanssimaan, eikä tehnyt mieli mennä ulos muutenkaan, sillä olin koko päivän pakannut makeisia, ja sormenpäät olivat hellinä kultanyörien kiristämisestä, solmujen ja rusettien tekemisestä. Eikä senkään takia että tunsin Julietan, joka juhli mielellään yökaudet eikä piitannut jäikö aikaa nukkua. Vaikka en olisi halunnut, Julieta taivutti mukaansa. Minä nyt olen tällainen: tekee pahaa kieltäytyä kun joku pyytää. Olin yltä päältä valkoisissa: tärkätty leninki ja alushameet, kengät kuin kaksi maitotilkkaa, valkoiset korvakorut, kolme rannerengasta jotka sopivat korvakorujen kanssa ja valkea käsilaukku – Julieta sanoi että se on vahakangasta – jonka lukko muistutti kultaista näkinkenkää.



9. Diamantpladsen (danès).
Traduïda per Marianne Lautrop i publicada per Albatros el 1981.

Julieta kom hen i konditoriet specielt for at fortælle mig at før tombola’en med buketten skulle der være en med kaffekander; hun havde set dem: meget elegante, hvide, med en malet appelsin ovenpå, skåret i to dele, så man kunne se kernerne. Jeg havde ikke lyst til at gå ud og danse, faktisk slet ikke til at gå ud for jeg havde solgt bolsjer hele dagen og havde ondt i fingerspidserne af at stramme bånd og binde knuder og sløjfer. Og så kendte jeg Julieta: om natten var hun ligeglad med tre timer mere eller mindre og hun var ligeglad med om hun fik sovet eller ej. Men hun fik mig med alligevel, for jeg var sådan indrettet at jeg ikke kunne sige nej når folk bad mig om noget.



10. Demantstorgið (islandès).
Traduïda per Guðbergur Bergsson i publicada per Forlagið el 2013.

Júlíeta gerði sér sérstaka ferð í kökubúðina til að segja mér að það yrði dregið um kaffikönnur á undan blómavendinum, og að hún hefði séð þær, dásamlegar, hvítar með málaða appelsínu skorna í tvennt, þannig að það sást í bitana. Mig langaði hvorki á dansleikinn né að fara út af því ég hafði verið að afgreiða sælgæti allan daginn og mig verkjaði í fingurgómana af að herða gyllt bönd og hnýta ósköpin öll af hnútum og slaufum. Og svo þekkti ég Júlíetu sem gat drollað fram eftir og var sama hvort hún svaf eða svaf ekki. En ég varð að fara hvort sem mér líkaði eða líkaði ekki, enda var ég þannig: ég kvaldist ef einhver bað mig um eitthvað og ég varð að segja nei. Ég var hvítklædd frá hvirfli til ilja, kjóllinn og undirkjóllinn stífaðir, skórnir eins og mjólkursopar, eyrnalokkarnir úr hvítu efni, og ég var með þrjú hringarmbönd í stíl við þá og hvítt veski sem Júlíeta sagði að væri úr vaxdúk, með læsingu líka hörpudiski úr gulli.



11. I Plateia ton Diamantion (grec).
Traduïda per Dina Sidere i publicada per Dorikos el 1987.

Η Τζουλιέτα ήρθε στο ζαχαροπλαστείο μόνο και μόνο για να μου πει πως το βράδυ θα είχαν και λοταρία. Είχε δει τους λαχνούς που ήταν κάτι όμορφες, κατάλευκες καφετιέρες μ’ ένα ζωγραφιστό πορτοκάλι κομμένο στη μέση. Εγώ δεν είχα κέφι για χορό, κι ούτε ήθελα καν να βγω γιατί είχα περάσει όλη την ημέρα τυλίγοντας γλυκά κι απ’ τις πολλές χρυσαφιές κορδέλες και τους κόμπους που έδεσα με πονούσαν πια τα δάκτυλά μου. Κι ήξερα πως η Τζουλιέτα ήταν ικανή να περάσει όλη τη νύχτα στο πόδι. Το ίδιο της έκανε να κοιμηθεί ή να μην κοιμηθεί. Ωστόσο έπρεπε να τη συνοδέψω, είτε το ‘θελα είτε όχι, γιατί έτσι ήμουνα φτιαγμένη. Υπέφερα αν κάποιος μου ζητούσε κάτι και του αρνιόμουν. Πήγα λοιπόν ντυμένη στ’ άσπρα από την κορυφή ως τα νύχια: άσπρο φόρεμα, άσπρο κολλαρισμένο μεσοφόρι, άσπρα παπούτσια σαν το γάλα, σκουλαρίκια από άσπρο πλαστικό, τρία βραχιόλια «ασορτί» με τα σκουλαρίκια και μια άσπρη τσάντα -η Τζουλιέτα έλεγε πως ήταν από μουσαμά- με χρυσαφί κούμπωμα στο σχήμα της αχιβάδας.



12. In Diamond Square (anglès).
Traduïda per Peter Bush i publicada per Virago el 2013.

Julie came to the cake-shop just to tell me they would be raffling coffeepots before they got to the lucky posy; she’d seen them and they were lovely, an orange split in two, showing its pips, painted on a white background. I didn’t feel like going to the dance or even going out, after I’d spent the whole day selling cakes and my fingertips ached from tying all those gilded raffia knots and handles. And because I knew Julie could manage on as little as three hours’ sleep and didn’t mind whether she slept or not. But she insisted I went all the same, and that was me all over, it upset me when I was asked to do something and had to say no. I went in white from head to toe: starched dress and petticoat, shoes like splashes of milk, white paste earrings, three matching bangles and a white handbag Julie said was oilskin, with a clasp like a golden seashell.



13. A Praza do Diamante (gallec).
Traduïda per Pilar Vilaboi Freire i publicada per Edicións Positivas el 1995.

A Julieta veu expresamente á docería para dicirme que, antes de rifa-lo ramo, rifarían cafeteiras; que ela xa as vira: preciosas, brancas, cunha laranxa pintada, partida en dúas metades, mostrando as pebidas. Eu non tiña ganas de ir bailar nin ganas de saír, porque estivera todo o santo día despachando doces, e as polpas dos dedos doíanme de tanto apertar cordeis dourados e de tanto facer nós e asas. E tamén porque coñecía á Julieta, que a noite non lle chegaba a nada e tanto lle tiña durmir como non durmir. Pero eu había de acabar indo con ela quixera ou non, porque eu era así, e se alguén me pedía unha cousa, non era quen de dicir que non. Ía de branco de riba a baixo: o vestido e as enaguas amidonadas, os zapatos brancos coma o leite, os pendentes de pasta branca, tres pulseiras redondas que facían xogo cos pendentes e unha carteira branca, que a Julieta me dixo que era de hule, cun pecho coma unha cuncha de ouro.



14. Diamantearen Plaza (eusquera).
Traduïda per Maite González Esnal i publicada per ELKAR el 1994.

Julieta goxodendara propio etorri zitzaidan, lore-sortaren zozketa baino lehenago kafeterena egingo zutela esatera; ikusiak zituela berak: politak oso, zuriak, laranja pintatu batez, bitan ebakia eta atalak bistan zituena. Nik ez nuen dantzara joateko gogorik, ezta ateratzeko ere, eguna goxoak saltzen eman bainuen, eta hainbeste urrezko kordel estutu eta hainbeste korapilo eta txibista egitearen egitez behatz puntak minberak neuzkan. Eta Julieta ondo ezagutzen nuelako, aski baitzitzaion hari hiru orduko loa, eta berdin zitzaion lo egin edo ez egin. Baina nahitaez lagundu behar izan nuen, halakoa izaki ni, norbaitek zerbait eskatu eta ezetz esan beharra ezin bainuen sufritu. Zuriz nindoan oinetatik bururaino. Soinekoa eta azpiko gona biak almidoiztatuak, oinetakoek esne txurrut bat iduri, belarritakoak esmalte zuriko, eskumuturrean hiru aro belarritakoen tankerari zegozkionak eta poltsa zuri bat, Julietaren ustez hulezkoa, krisketa urrezko maskor antzekoa zuena.


Fons Joan Sales i Vallès de la Fundació Mercè Rodoreda. Fotografia: Josep Postius

Nou comentari

Comparteix