Foto: Gemma Ventura
És un autor que m’ha acompanyat molt de temps, el vaig descobrir amb Una dona difícil, que és de les seves millors novel·les.
Tots els llibres que estan relacionats amb escriptors i llibres, com a llibretera, m’encanten. L’Avinguda dels Misteris està ambientat en un abocador de Mèxic en què els nens són els que destrien les deixalles. N’hi ha un que aprèn a llegir mentre salva els llibres d’entre la brutícia. Se’m posa la pell de gallina només d’imaginar-ho. És un personatge molt potent.
Les cases on la gent viu estan construïdes al voltant de l’abocador. Aquest nen té la sort relativa que el seu pare és el cap de tots els recollidors d’escombraries, i allà on viuen encara està prou bé. Però fins i tot els gossos estan demacrats, els infants van molt bruts. És la metàfora que hi ha qui viu del que els altres llencen. Imaginava molt l’olor de coses que es cremaven contínuament. Suposo que a Mèxic, com a molts lloc, el reciclatge és impensable. Però pensar que els llibres es poden llançar juntament amb peles de taronja i plàstics, em fa mal.
Hi haurà qui dirà que una novel·la de tantes pàgines és massa. No. Irving té una prosa molt profunda i senzilla. A més, té molta facilitat per introduir els escenaris, és un bon descriptor. Penso que hi ha llibres que parlen amb altres llibres. En aquest cas aquest em fa pensar en Instrucciones para una ola de calor, de Maggie O’Farrel, que és el contrari, perquè és una nena que té moltes dificultats per llegir i al final enganya a tothom per dissimular que no en sap. Acaba treballant en una botiga i no sé com s’ho fa, com arriba a mentir!
Pel que fa el protagonista d’Irving, pels veïns es converteix en el lector de l’abocador. Aprèn a llegir amb un mossèn que l’ajuda. T’adones del privilegi que tenim de poder llegir. Perquè si no poguéssim, seria una gran pèrdua de vida, no només per la literatura, sinó per la comunicació. Per a ell els llibres són la seva salvació. La seva sortida. No només econòmicament sinó per fugir, per trobar un nou lloc. Malgrat tot, encara que sembli impossible, acaba sent escriptor.
El llibre recomanat
Títol: L’Avinguda dels Misteris
Autor: John Irving
Traductor: Albert Nolla
Editorial: Edicions 62
Any d’edició: 2016
Qui el recomana
Llibreria: A peu de pàgina
Adreça: c/ Major de Sarrià, 50 (Barcelona)
La cuida: Gemma Barrufet
Quatre pinzellades: És un espai petit. El que m’agrada d’aquest ofici és intercanviar lectures amb els clients, poder-los conèixer i conversar. La part que menys m’agrada és la burocràtica, que hagin d’haver-hi tants papers. Els números, els comptes, les devolucions. També fa mal tornar llibres, però n’entren tants! Cada vegada apostem més pels llibres d’il·lustracions, perquè el que ara busca la gent són llibres macos. Deien que el digital acabaria amb nosaltres i no ha passat. El llibre és un invent perfecte, no pot millorar més. El ritual de passar una pàgina, d’emocionar-se, de subratllar. A més a més, pel que fa les llibreries, ara estem en un bon moment. Se n’han obert moltes de noves. Quan vaig obrir hi havia la crisi i va ser dur, però hem tirat endavant. Saps quan visualitzes una cosa? Aleshores vaig imaginar com volia que fos A peu de pàgina. I ara és així.
Foto: Gemma Ventura
