Edicions de 1984 ha publicat Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes. És el primer recull poètic d’Edward Hirsch que es tradueix al català. Tot i que aquí no és gaire conegut, als Estats Units les seves obres tenen molts lectors. L’escriptor nord-americà és el president de la Fundació John Simon Guggenheim, que aposta per la formació en qualsevol camp del coneixement i de les arts.

L’antologia pren com a base el seu llibre The living fire (2010). La selecció i traducció ha anat a càrrec d’Ernest Farrés i Gemma Gorga. Amb un to íntim, com si ens fes confidències, l’autor recorre des de la frescor de les vivències quotidianes, la reflexió interior, l’esplendor del més elemental fins a l’hostilitat del destí o la connexió amb el món exterior. Cada peça és una pausa per pensar una mica, per pair el moment concret. Un regal.

Llegim un dels poemes de l’antologia, El llit de l’àvia. Un homenatge als moments preciosos i tendres que només viuen els néts amb les àvies. Aquella il·lusió de la nit que et quedes a dormir a casa seva. I tot és càlid i bonic.

Foto: Amanda Tipton

Quan el treia de la paret
em deixava bocabadat. Trontollava
i grinyolava, s’enfonsava del mig
i feia olor de botiga de roba usada.
Em fascinava dormir sobre rodes!

Oscil·lava quan em movia; tremolava
quan ella es ficava sota els llençols
amb la camisa de dormir de franel·la,
em feia un petó suau al cap i es girava d’esquena.
Aviat la sentia roncar al meu costat,

la seva respiració aspra em brogia a la vora
i omplia aquell pis diminut com si fos l’oceà,
fins que jo també, al final, em deixava dur i m’adormia,
mentre el radiador xiulava en un racó
i el trànsit brunzia per l’avinguda Lawrence…

Em despertava el color de la llum que entrava
per les finestres, la fragància de la sopa
que feia xup-xup a la cuina, la cara
de l’àvia. Que bé tornar a terra després
d’haver dormit sobre un mar desconegut i insegur.

M’encantava ajudar-la a tibar els llençols
i alçar el llit plegable per tornar-lo a la paret.
Era com si deséssim la nit
quan tornàvem a tancar les portes de fusta
i el llit desapareixia sense deixar ni rastre.





Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes



© Edward Hirsch
© Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga
© Edicions de 1984, 2017

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix