El llit de l’àvia

la seva respiració aspra em brogia a la vora/ i omplia aquell pis diminut com si fos l’oceà

Edicions de 1984 ha publicat Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes. És el primer recull poètic d’Edward Hirsch que es tradueix al català. Tot i que aquí no és gaire conegut, als Estats Units les seves obres tenen molts lectors. L’escriptor nord-americà és el president de la Fundació John Simon Guggenheim, que aposta per la formació en qualsevol camp del coneixement i de les arts.

L’antologia pren com a base el seu llibre The living fire (2010). La selecció i traducció ha anat a càrrec d’Ernest Farrés i Gemma Gorga. Amb un to íntim, com si ens fes confidències, l’autor recorre des de la frescor de les vivències quotidianes, la reflexió interior, l’esplendor del més elemental fins a l’hostilitat del destí o la connexió amb el món exterior. Cada peça és una pausa per pensar una mica, per pair el moment concret. Un regal. 

Llegim un dels poemes de l’antologia, El llit de l’àvia. Un homenatge als moments preciosos i tendres que només viuen els néts amb les àvies. Aquella il·lusió de la nit que et quedes a dormir a casa seva. I tot és càlid i bonic. 

Foto: Amanda Tipton

 

Quan el treia de la paret
em deixava bocabadat. Trontollava
i grinyolava, s’enfonsava del mig
i feia olor de botiga de roba usada.
Em fascinava dormir sobre rodes!
 
Oscil·lava quan em movia; tremolava
quan ella es ficava sota els llençols
amb la camisa de dormir de franel·la,
em feia un petó suau al cap i es girava d’esquena.
Aviat la sentia roncar al meu costat,
 
la seva respiració aspra em brogia a la vora
i omplia aquell pis diminut com si fos l’oceà,
fins que jo també, al final, em deixava dur i m’adormia,
mentre el radiador xiulava en un racó
i el trànsit brunzia per l’avinguda Lawrence…
 
Em despertava el color de la llum que entrava
per les finestres, la fragància de la sopa
que feia xup-xup a la cuina, la cara
de l’àvia. Que bé tornar a terra després
d’haver dormit sobre un mar desconegut i insegur.
 
M’encantava ajudar-la a tibar els llençols
i alçar el llit plegable per tornar-lo a la paret.
Era com si deséssim la nit
quan tornàvem a tancar les portes de fusta
i el llit desapareixia sense deixar ni rastre. 

 





Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes


 
© Edward Hirsch
© Traducció d’Ernest Farrés i Gemma Gorga
© Edicions de 1984, 2017
 
 

Nou comentari

Foto: Universitat de Barcelona
Schubert i Txaikovski al Paranimf
L'Orquestra de la UB ofereix el concert inaugural del Cicle de Música a la Universitat
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...