Foto: Ton Gasull


Vaig marxar de l’Argentina perquè durant el corralito no podia comprar els llibres del meu escriptor favorit. Un argentí radicat a Barcelona. A Catalunya, una dona em va donar un consell: si no has vingut per tornar en tres mesos, si has vingut per quedar-te, emigra de llengua. I li vaig fer cas. El dubte era si trobaria, en la literatura d’acollida, algú capaç d’escriure amb la convicció amb què jo llegeixo. La resposta és Eduard Márquez.

Tots els seus llibres em semblen imprescindibles perquè tenen una forma exacta. És el mestre de les estructures. El músic més potent en aquesta llengua: les paraules que escriu tenen una sonoritat única. Preciosa. Precisa. Un escriptor no costumista en una literatura que sol mirar-se massa el melic. Recordo que vaig llegir La decisió de Brandes la nit de Nadal del 2009. D’una tacada. El vaig agafar de la biblioteca de l’Isidor Cònsul, encuriosida perquè era un dels autors catalans de qui més llibres tenia, els de Proa a banda. En acabar-lo, vaig sentir que, per fi, havia arribat a casa.

El que més m’estimo, però, és Cinc nits de febrer. No només perquè sigui un puzle perfecte, un Memento literari, un llibre d’una contundència fora mida; sinó perquè va ser la meva porta d’entrada a Vinyoli. Els llibres de l’Eduard Márquez són el meu territori literari. El lloc més segur que conec, com a lectora, com a llibretera i com a escriptora. L’escena final de La mecànica de l’aigua, està construïda a partir de la sonoritat d’una línia de la pàgina 116 de Cinc nits de febrer. No és casual que la meva novel·la li vagi dedicada.

Silvana Vogt


El llibre recomanat

Títol:
Cinc nits de febrer.
Autor: Eduard Márquez.
Editorial: Labutxaca & Quaderns Crema.
Any d’edició: 2009.

Qui el recomana
Llibreria: Cal Llibreter.
Adreça: carrer Bonavista, 81 (Sant Just Desvern)
La cuida: Silvana Vogt i Arnau Cònsul.

Quatre pinzellades: Amb l’Arnau Cònsul feia cinc anys que organitzàvem recitals de poesia i presentacions de llibres a l’Ateneu de Sant Just. Amb un èxit aclaparador. Ho fèiem de franc. Ho fèiem perquè la literatura és la nostra forma de vida. Un dia, tres dones sàvies ens van dir: per què no obriu una llibreria?

La Nit de Reis del 2016, quan Ses Majestats d’Orient passaven per davant de la porta de l’antiga merceria del poble, vam aixecar la persiana i vam obrir Cal Llibreter. Els veïns ens esperaven amb ampolles de cava per celebrar que, per fi, ja no caldria anar a Barcelona per trobar literatura.

Encara no fa un any que existim però el balanç és espectacular, si mirem la resposta de la gent; i prudent, si mirem els números a seques. Fem presentacions, classes magistrals, recitals, contacontes, clubs de lectura, tallers d’escriptura, exposicions…

La vida del llibreter no té pausa. No descanses mai. I el temps mai no és suficient per omplir els papers i les caixes de devolucions, però no volem viure d’una altra manera. De moment, encara estem aprenent l’ofici i els secrets: tot just afrontem la nostra primera campanya de Nadal!

No som una llibreria on les novetats campin a les taules. Tenim el que ens agrada i el que sabem recomanar. Els llibres que estimem. I tenim la sort de viure en un lloc on els lectors comparteixen els nostres gustos. De vegades, quan mirem els suplements culturals i les llistes dels llibres més venuts, tenim la sospita de viure en un altre país.

Foto: Ton Gasull

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 04, 2016 | 11:08
    Anònim desembre 04, 2016 | 11:08
    recomanar un llibre que no és novetat? endavant amb el projecte! us felicito, també per a mi és un gran llibre

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix