Foto cedida per Grup 62

“El poble de Fort de l’Eau, fundat per menorquins el 1852, s’alçava dins la badia d’Alger, a tocar de la mar. Sis mil illencs havien arribat al país fugint de la misèria i atrets per les facilitats que va donar el govern francès durant la colonització. El nombre d’habitants s’havia duplicat abans d’acabar el segle. De la segona onada migratòria, quaranta-cinc famílies es van assentar en els terrenys pantanosos que van agafar el nom d’un antic fort otomà. En poc temps, els aiguamolls es van convertir en terres de conreu de bona qualitat i alt rendiment i en una llar per a tota aquella gent arribada de l’altra banda de la mar”.

El país de l’altra riba


Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) ha guanyat el III Premi Proa de Novel·la, dotat amb 40.000 euros, amb El país de l’altra riba. Salord, professora i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, institució que va presidir del 2015 al 2017. El 2006 va ser finalista del premi Sant Jordi amb La mort de l’ànima, i el 2014 va publicar L’alè de les cendres, on recollia el testimoni dels vençuts del 1939 a les Illes Balears.

El país de l’altra riba arrenca amb la caiguda accidental a l’Illa de l’Aire del sud-est de Menorca d’un avió alemany que venia de bombardejar la costa nord d’Àfrica una matinada de febrer del 1943. Uns pescadors salven els quatre tripulants, però el Junker 88 de la Luftwaffe continua encara sota les aigües. És així com Salord parla de la memòria familiar, de les guerres del segle XX, de l’emigració i de les vides sacsejades pels grans eposodis col·lectius. La novel·la està encapçalada per aquesta cita de Camus, nascut a Algèria i criat per la seva àvia menorquina: “L’escriptor no es pot posar avui al servei dels qui fan la història: està al servei dels qui la pateixen”. Perquè tal com diu Xavier Pla, membre del jurat (juntament amb Vicenç Villatoro, Marina Porras, Clara Queraltó i Josep Lluch), “Els protagonistes d’aquesta gran novel·la de la identitat i la memòria que és El país de l’altra riba estan descentrats, obligats a sobreviure de Maó a Alger, de Marsella a Barcelona, però no són uns desarrelats. Tots han hagut de fugir del seu passat, carreguen una memòria personal que els dona vida i tots, absolutament tots, sobreviuen gràcies a valors intangibles com l’amor, l’amistat o la solidaritat en temps de bombes, terror i violència. I, per sobre de tot, domina la fletxa esperançadora del temps, la d’un futur més just, digne i reparador: sempre hi ha una altra riba on anar”.

El Premi Proa de Novel·la (guanyat el 2019 per Jordi Nopca amb La teva ombra, i el 2020 per Francesc Serés amb La casa de foc) té per objectiu impulsar l’excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana. Trobareu aquest llibre a totes les llibreries el proper dimecres 17 de novembre.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa