Martí Gironell: «L’èxit dels llibres no neix per generació espontània»

A Vilablareix no ens calen presentacions per l’escriptor amb més projecció del poble (i segurament a la resta de catalans, tampoc). Però avui que parlarem molt seriosament del seu últim projecte, serem rigorosos: Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és escriptor i periodista. Llicenciat en filologia anglesa i en periodisme, home de ràdio, de tele, però sobretot entusiasta senyor de lletres. Entre les seves novel·les destaquen l’exitosa El pont dels jueus (2007); La venjança del bandoler; L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014), totes traduïdes a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, i el conte infantil El nen dibuixat. L’any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb La força d’un destí. Amb Un talp al meu jardí (2021) va donar el tret de sortida a aquesta aventura que avui continua amb el recentment publicat Un talp a l’antic Egipte (2022). Esperant continuar el bon camí del seu antecessor (quatre edicions del primer talp), en Felip es capbussa ara a les entranyes de la història per treure el cap a la terra dels faraons. Tot plegat fent tàndem amb Coaner Codina, dissenyadora gràfica i docent.

Coneixent la teva afició per la història, vam sospitar que el nom del protagonista tenia alguna cosa a veure amb algun rei de l’antigor. Però no. Qui és en Felip i què hi feia al jardí d’algú?

En Felip és un talp que un dia va aparèixer al jardí de la casa de dos nens, en Quim i el seu germà petit, en Pep. Els va explicar que feia temps que corria pels túnels i galeries que havia fet per sota terra i que no aconseguia trobar el camí cap a casa. Va resultar que tots els forats tenien alguna trampa. En Felip estava molt trist i en Quim i en Pep el van voler ajudar. Però per això havien de baixar a sota terra. Al costat d’en Felip, els dos germans van viure una aventura subterrània, descobrint tot un món i quan van tornar a casa, van ser conscients del que hi havia sota els seus peus i com n’és d’important respectar-ho.

De sota terra els va sortir un amic i una lliçó.

Exacte. Que les coses que no veiem, també existeixen i s’han de cuidar.

I ara, què li espera al nou talp Felip?

Doncs que torna a visitar el jardí dels seus amics i els proposa viatjar en el temps fins a l’Antic Egipte. Ho faran gràcies a un rellotge màgic que té el talp. Això els permetrà viure una aventura en el temps per entrar dins una piràmide i ajudar la filla del faraons a trobar el seu gat, un animal sagrat. I a més aprendran el secret de les lletres egípcies, els dibuixos que parlen: els jeroglífics.

Interessant! I també hi ha una sorpresa a la darrera pàgina…

Sí, de la mateixa manera que al primer talp hi havia un retallable del personatge, aquí hi ha una mena de joc. És un cartutx amb pseudoalfabet egipci perquè els lectors puguin compondre i escriure el seu nom, penjar-lo a la porta de l’habitació. Enjogassar-s’hi.

Al meu fill li va costar retallar el teu llibre! Quan li vaig acostar les tisores, es pensava que m’havia begut l’enteniment: “Tota la vida dient-li que els llibres s’han de cuidar i ara em dius que el retalli?”, em va venir a dir.

Doncs li has de dir al teu fill que retalli l’última plana d’Un talp al meu jardí sense por i que el guixi sense remordiments. No afectarà l’enquadernat i està molt ben pensat. Precisament aquesta plana és per això, per convidar als lectors a formar part del llibre, que s’hi involucrin.

I parlant d’involucració: ets un autor que acompanya molt els seus llibres, sovint et veiem parlant indistintament d’aquests teus llibres infantils i de les novel·les “grosses”, les d’adults. Això és com el futbol? No hi ha llibres petits?

S’ha de picar la mateixa pedra. Tota la feina i idees que puguis tenir de com donar-li vida als llibres van a favor seu. Tota l’energia que hi puguis posar hi va donant una altra pàtina i un altre valor. No sabria no fer-ho. Hem anat fent actuacions en biblioteques, en llibreries, han estat presentacions molt dinàmiques, en què la Coaner dibuixava als vidres dels aparadors, per exemple. També és molt bonic rebre el feedback de les escoles, com el treballen des de diferents assignatures. El retorn és molt agraït. Hi has de posar moltes hores, molt d’esforç, tant amb els d’adults com en aquests, l’èxit dels llibres no neix per generació espontània, com deia aquella… Hi has de ser. Has de pedalar. I punt.

Com va sorgir la idea de continuar les aventures del talp i aquest viratge cap a la història?

La idea que vaig plantejar a l’editorial era que, ja que feia novel·la històrica, per què no fèiem servir aquest component dins l’àlbum il·lustrat de mainada per portar als nens i nenes a conèixer la història. És a dir, acostar-los a cultures i civilitzacions que ens han fascinat i ens continuen fascinant. Així és com els vaig proposar aquest projecte i alguns de futurs a diferents destinacions, però amb el mateix enfocament divulgatiu i divertit, és clar. L’any que ve sortirà un talp que viatja en un altre moment de la història.

Hi ha un nexe entre les dues històries del talp. El component màgic…

Exacte. He anat veient que és molt important en la manera d’escriure per adreçar-se a la mainada que hi hagi aquest component màgic. Ep! En adults a vegades també funciona! Al primer llibre van ser unes ulleres que es posaven, els feien petits i així podien anar sota terra rere seu. Aquí un rellotge màgic, aquest aparell quàntic que es treu el talp del sarró, i que els permet viatjar en el temps…

Com en Doraemon!

Talment! I quan viatgen a l’Antic Egipte i els expliquen que en aquells temps hi havia molt més respecte pels animals o que la gent tenia molta més cura de la terra se n’hi van ells i la nostra imaginació. Se’n van a l’època en què regnava Ramsès II i Nefertari. Veiem els jeroglífics, els temples, les piràmides, els animals mitològics… En tot això, els dibuixos de la Coaner ajuden molt i molt a entrar en la història. És fascinant, la traça que té. Aquest llibre no seria el mateix sense ella.

I sense el talp real que un dia va foradar el jardí de cals Gironell!

Aquest talp parteix d’un talp real. Per a mi, treballar aquest contingut és el mateix que treballar una novel·la històrica per a grans. És a dir, parteixes d’un fet real que et crida l’atenció i et veus fent-lo interessant als lectors, el documentes per saber-ne més i per respectar aquella època i aquell entorn on viu aquell personatge i llavors en fas una ficció per compartir-ho amb els lectors. Strappo, L’arqueòleg, Jean Leon, etc. I ara el talp que un dia apareix i et deixa el jardí fet un colador… D’allò en vaig fer una història per explicar als meus fills i va acabar convertint-se en àlbum il·lustrat.

Amb el llibre i la Coaner, heu corregut molt territori explicant la història del Felip i ara suposo que amb el segon tot va encara més rodat.

Ha estat una creació molt dual i fluida. He escoltat el seu parer a l’hora d’enfocar la història, perquè en el primer ja tenia el text i després va passar a il·lustrar-lo ella. Aquí ja ens coneixíem, ja teníem la franquesa per suggerir coses, etc. A la Coaner li vaig enviar les fotos d’un viatge que vam fer a Egipte amb la meva dona, amb els palaus, les piràmides, etc. Ella es va documentar pel seu compte, evidentment, i aquí teniu aquest Egipte tant colorit que veieu a l’àlbum. T’hi transporta de pet.

Sí! Sorprenen tants colors, quan a les pel·lícules tot Egipte és de color de sorra…

Això és quan parlàvem d’Strappo. A la gent els sorprenia el romànic que jo hi explicava. Estem acostumats a veure aquelles esglésies despullades, sense ni una pintura, sobrietat total, quan abans era exactament el contrari. Te’n vas a Egipte i exactament el mateix, quasi tots els temples són pedra pelada, pura i dura. No et pots imaginar que allò era daurat, que hi havia una explosió de colors perquè al capdavall allà hi explicaven coses, les parets. Ho explico amb el Talp: els jeroglífics parlen, van ser un regal dels déus perquè els egipcis poguessin expressar-se. I com aquest detall, dir que el llibre és ple d’elements que ens introduiran a la història d’Egipte.

Què en penses de la delimitació d’edat en aquesta lectura?

Aquest llibre està recomanat a nenes i nens de zero a tres anys, però el ventall es pot obrir molt més. Per exemple, hi ha un moment que apareix Nefertari i et serveix per explicar als nens i nenes de més edat qui eren els escribes i qui eren els sacerdots, a través dels personatges que hi apareixen. A tots plegats, grans i petits, penso que ens pot atreure aquest component aventurer i d’un cert misteri (que a part d’explicar hi hagi l’aventura). És difícil quan t’hi poses. Què expliques i què no, no enfarfegar, no donar massa detalls, etc. A més aquí entres en conceptes als quals no tota la mainada té per què haver-hi arribat (la fertilitat, els déus, etc.). En el primer llibre hi articulava conceptes potser un punt més senzills: el respecte al medi ambient i els animals. Aquí els més espavilats entendran que Bastet té forma de gat, per la importància que tenien els gats a l’antiguitat. Es menjaven els ratolins que es menjaven el gra de la collita… Per això eren uns petits déus. En definitiva, penso que pot ser un llibre per a totes les edats i que m’he esforçat perquè hi hagi diversos punts d’interès. Des del purament lúdic, passant per l’històric com l’educatiu. Un viatge és interessant pel que hi ha de descoberta. Aprendre llegint fa més ferm l’aprenentatge.