Foto: Catorze
Barcelona és moltes Barcelones, sempre s’ha dit. Però el periodista Xavi Casinos es fixa –i vol fer-nos descobrir– en la ciutat secreta que s’amaga en petits detalls escampats pels seus carrers, edificis i històries. Des de l’època de la Barcino romana fins a l’actualitat, Casinos desvela petits misteris i fets poc coneguts a Barcelona secreta, Volum II (Viena Edicions), el tercer recull d’articles que, a la secció que porta el mateix nom, cada diumenge publica l’edició digital de La Vanguardia i que cada divendres explica també al programa La ciutat, d’Onda Cero.
En descobrim un dels secrets, “El misteri de la calavera del pont del Bisbe”, en què un enigmàtic crani travessat per una daga es resisteix a revelar el seu significat, sota la passarel·la que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges.
Foto: Josep Bracons sota llicència CC BY-SA 2.0
El pont del carrer del Bisbe, que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, és una de les postals de Barcelona. No hi ha turista que no s’emporti una fotografia de la passarel·la, una de les icones del Barri Gòtic, i això, tot i que el pont no té ni cent anys d’existència, ja que es tracta d’un dels elements que es van afegir a la dècada de 1920 durant la rehabilitació del centre històric de la ciutat amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.
Si observeu el pont detingudament, a la part inferior hi descobrireu una misteriosa calavera, que diuen que és autèntica, travessada per una daga. Què hi fa aquí i quin és el seu significat encara és un enigma, que ha donat peu a les inevitables llegendes urbanes. Unes diuen que, si es retira la daga, Barcelona s’ensorrarà fins als fonaments. Una altra, que si passeu per sota del pont d’esquena mirant la calavera i pensant un desig, se us concedirà.
Sigui com sigui, la veritat és que no es coneix per què hi és. Amb tot, si indaguem en la seva història potser es pot formular una hipòtesi. El pont va ser dissenyat el 1928 per l’arquitecte de la Diputació de Barcelona Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. El 1927, Bellver va presentar al claustre de la catedral un projecte de rehabilitació de l’entorn que preveia enderrocar tots els edificis que no fossin gòtics, afegir nous elements d’aquest estil i crear ornamentacions que l’imitessin amb l’objectiu de crear un conjunt monumental que, vist avui, s’assemblaria més a un parc temàtic que a un barri gòtic.
El projecte de Bellver va ser criticat durament i desqualificat pels cercles arquitectònics barcelonins. Malgrat que va intentar defensar-lo, no va aconseguir que prosperés. Com a consolació, li van permetre tirar endavant l’actual fals pont gòtic del carrer del Bisbe. La clau es pot trobar aquí.
Simbòlicament, una calavera significa la mort. Travessada per una daga, mort violenta, assassinat. Vistos els antecedents, Bellver potser pretenia deixar un missatge. No en va, pertanyia a una escola arquitectònica, el modernisme, fascinada per tot allò simbòlic. Potser Bellver volia deixar constància del fet que el seu projecte monumental per al Barri Gòtic va ser traït, assassinat, pels qui no el van comprendre. I així ho transmetia per a la posteritat amb l’enigmàtic missatge, que segueix fent anar tothom de crani. I mai millor dit.
Barcelona secreta (Volum II)
© del text: Xavi Casinos Comas, 2020.
© de les fotografies: Xavi Casinos, excepte quan el peu indiqui el contrari.
© de la fotografia de la coberta: Xavi Casinos.
© dels mapes de les pàgines 8-9 i 10: Núria Monés Cera.
© de les característiques d’aquesta edició: Viena Edicions.
