L’escriptor Anton Txèkhov va néixer el 29 de gener de 1860, ara fa 156 anys. El recordem amb un fragment del relat «La mort d’un funcionari», traduït per Anna Estopà i publicat per Quaderns Crema en el recull «Contes» (1995).
Foto: Ana
«L’he esquitxat! ―pensà Txerviakov―. No ho és pas, el meu cap, ni m’és res, però així i tot resulta violent. M’hi he de disculpar.»
Txerviakov va escurar-se el coll, va tirar el cos endavant i mormolà a l’orella del principal:
―Disculpeu, excel·lència, us he esquitxat… ha estat un accident…
―Per l’amor de Déu, perdoneu-me. Jo no… jo no ho volia fer!
―Seieu, feu el favor! Deixeu-me escoltar.
Txerviakov va atribolar-se, somrigué d’una manera estúpida i es posà a mirar l’escenari. Ell bé prou que mirava, però ja no sentia gota d’èxtasi. Un neguit va començar a turmentar-lo. A l’entreacte va apropar-se a Brisjàlov, va fer unes passes al seu costat i, després de superar la timidesa, borbollà:
―Us he esquitxat, excel·lència… Perdoneu-me… Però és que jo… jo no ho he fet per…
―Ja n’hi ha prou! Ja no me’n recordava, però vós, tornem-hi amb la mateixa cançó! ―exclamà el principal―, i bellugà impacientment el llavi inferior.
«Sí ho ha oblidat, però ben bé que li veig els ulls plens d’odi ―va pensar Txerviakov mirant-se amb malfiança el principal―. No en vol ni parlar. Li hauria d’explicar que no era en absolut la meva intenció…, que és una llei de la natura, o si no encara es pensarà que li volia escopinar. Si ara no ho pensa ho pensarà més tard!…»
A casa, Txerviakov va explicar a la dona la seva indelicadesa. Li va semblar que l’esposa s’havia pres el cas massa a la lleugera; de primer sí que s’havia espantat, però tan bon punt va saber que Brisjàlov «no li era res» es va tranquil·litzar.
―De tota manera, vés-hi disculpa’t ―li va dir―. Encara es pensarà que no et saps comportar en públic.
―Justa la fusta! Jo vinga disculpar-m’hi, però ell estava una mica estrany…, no n’ha dit ni una paraula en clar. I a més a més, no hem tingut temps de parlar…
L’endemà Txerviakov es va posar un uniforme nou de trinca, es tallà els cabells i va fer cap a casa de Brisjàlov per donar-li explicacions… En entrar a la sala de recepció, hi va veure un munt de sol·licitants, enmig dels quals hi havia el matexix principal, que ja havia començat a recollir les peticions.
Després d’interrogar uns quants sol·licitants, el principal alçà els ulls vers Txerviakov.
Anton Txèkhov. Foto: Óssip Braz
