Foto: © Forné


Llegeixo, una vegada més, que ja s’ha dit tot, en aquest món. Estranya afirmació. Hi ha suposats pensadors que redueixen el tot a només allò que consideren fonamental, i que veuen el dir com un paquet de reflexions i sentències que està embolicat per sempre.

Les preguntes són: On s’ha dit tot? A qui s’ha dit tot?

Respostes. Enlloc s’ha dit tot. Ni a ningú s’ha dit tot. Només una petita part, molt limitada, de l’hipotètic tot s’ha dit a algú, en algun lloc i en algun moment. A un altre, en un altre moment i en un altre lloc, se li ha dit alguna altra cosa parcial i concreta. I li ho ha dit algú que potser només és capaç de dir aquesta cosa, o poques més. I sobretot: ho ha dit, inevitablement, a la seva manera.

En comptes d’afirmar que ja s’ha dit tot, en aquest món, potser és més raonable creure que mai no s’ha dit res que es pugui repetir exactament al mateix oient o al mateix lector. Perquè qui diu canvia, i també canvia qui escolta o llegeix el que es diu.

Confonen pensar i dir… Sospito que no tot ja està definitivament pensat, en aquest món, però és segur que no tot està dit. Perquè dir –en una conversa d’amics, en una pàgina literària– sempre és un dir que depèn del caràcter o de l’ànim personal, de les paraules que es troben o es trien, de l’espai i del temps en què s’han triat o trobat.

Dir, no és un què ja construït per sempre, sinó un com, que es construeix cada u. I per això, al llarg de les generacions, continuem parlant i escrivint. I escoltant i llegint coses que no ens havien dit mai.







Temps afegit


© Josep Maria Espinàs
© La Campana, 2001

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix