La mort anunciada d’Editores de Tebeos –EDT– ha posat lacre dramàtic a la darrera carta de Joan Navarro, segurament el personatge que més i més bé sap de còmics en aquesta part del món no del tot civilitzat. Editores de Tebeos va nàixer l’any 2011 com a conseqüència de l’adquisició del fons de Glénat España, que Navarro dirigia des del 1993 amb un encert notable. L’operació comportava un risc elevat. Tant per l’envergadura com pel moment. Un moment en què algunes de les editorials independents més sensates i solvents han hagut de retirar-se vés a saber a quines casernes perquè el mercat no està per a herois.
Joan Navarro, com ha fet sempre, va mamprendre amb entusiasme la compra del fons de Glénat España i l’impuls de la nova editorial. Confiat en els èxits que el seu olfacte havia anat acumulant sota el paraigua de l’editorial francesa. Èxits irrebatibles en la línia manga –Naruto–, i molt menys previsibles en el front intern, com la reedició d’Esther de Purita Campos, que va batre tots els rècords de venda activada per la nostàlgia, reblat per la publicació de Las nuevas aventuras de Esther. Aquesta combinació ha estat la clau per entendre la llarga etapa de bona administració de Navarro al front de Glénat España. D’un costat, la sàvia elecció dels títols japonesos que més entusiasme susciten entre la munió d’adolescents de tot l’Estat que somnien samurais. De l’altra, la reedició de la vella historieta espanyola i catalana. Però ha estat precisament la fallida d’aquest tàndem allò que ha acabat matant d’arrel la nova EDT. Les grans editorials espanyoles, sense el fre de Glénat al davant, han tret de les mans a Navarro els drets d’edició de les historietes japoneses més cotitzades. L’episodi ha estat brut i violent. Carregat de mala tinta. Alhora, les noves troballes que l’editor ha repescat del fons nostàlgic del tebeo espanyol no han fet, ni de bon tros, el mateix forat que Purita. El cercle desgraciat ha anat tancant-se i al final Navarro ha hagut de plegat veles d’una manera desordenada. Les notes que va publicar als seus blogs sobre els darrers dies d’Editores de Tebeo feien caure llàgrimes de pena i impotència als amants de la historieta.
Joan Navarro ha quedat tocat, ben tocat, aquesta vegada. Algunes cassandres anuncien que EDT ha estat el seu cant del signe. S’equivoquen. Perquè és ell qui apareix de nou darrere l’aventura del llibreter Albert Mestres, que acaba de fundar l’editorial Trilita, dins la qual s’ha començat a publicar l’obra integral d’Aquiles Talón. El requiescat in pace haurà d’esperar. De tota manera, el nou volantí editorial no amaga el moment de dolor i precarietat que suporta Navarro, que es ven una part important de la seva col·lecció de tebeos i originals a les paradetes digitals més concorregudes.
La trajectòria de Joan Navarro és tan enlluernant com la saviesa i el coneixement que acumula sobre el món de la vinyeta. D’ací i d’arreu. Navarro ho sap tot. Sap fins els detalls més escabrosos de la història de les publicacions i els autors. Se’n sap totes les dades i totes les dates. Sap també on hi ha cada cosa que val la pena comprar o conservar. I acompanya aquest coneixement amb una actitud vital sempre adolescent i feliç. De tant en tant, potser excessiva, sobrada. Tothom en el frondós món de la historieta se n’ha de sentir deutor i amic. I malgrat això, les aventures que ha anat afrontant i un cert caràcter també despreocupat i excessivament desendreçat li han procurat moltes reticències i algunes enemistats. Els genis són sempre envejats i sovint incompresos. Si bé és cert que, a més, Joan Navarro ha trescat sempre amb una inconsciència que pot justificar alguns recels. No tots. N’hi ha molts que són abusius i miserables. Tan cert és això com els favors i les atencions que li deuen una pila de dibuixants, de guionistes i d’especialistes en la historieta que s’han aixoplugat en tots els caus que ha anat fundat i refundant. Perquè Joan Navarro, quan es tracta del setè art, el considera el primer i mima amb un extremat amor els seus fills.
De la redacció del Catálogo del tebeo en España (1980) a l’assessorament a l’editorial Trilita, Navarro ha fet un solc alegrement productiu. Va ser director de les publicacions d’editorial Norma entre 1981 i 1984, fundador de l’editorial Complot i de la memorable col·lecció Misión Imposible, director del Saló del Còmic i finalment també director de Glénat España. Joan Navarro és història i art del tebeo i no es pot estimar l’un sense respectar l’altre.
Encara una darrera constatació. Joan Navarro és tot això, i membre entusiasta del grup Melodrama, amic de Sisa, culer empedreït, devot de Martí Filosia i col·leccionista compulsiu de mil meravelles de plàstic i paper, però no només. També es trenca la cara i les butxaques per la dignitat del seu país. Quan els beneficis de Glénat permetien totes les alegries va editar col·leccions de manga exclusivament en català, encara que la solvència del negoci fos dubtosa i només una coartada per fer-ho. I en va traduir unes altres, com el mateix Naruto, al mateix idioma i a preu més barat que la versió castellana. Als seus blogs, a més, l’editor rebel ha fet ostentació contínua d’activisme nacional amb arguments destarifats i bon humor. Això li ha desencadenat els comentaris més agres i les crides al boicot dels seus productes més obscenes. Sí, és cert, podia haver callat, com demana santa prudència, patrona dels botiguers, però aleshores no seria ell. Infidels i fidels, oferiu flors i respecte als rebels que triomfaren i fracassaren! Gràcies per tot el que ha vingut i el que vindrà, senyor Navarro.
Autoretrat de Purita Campos, amb Esther.
1
0
