Oh, capità!

Alça't, per a tu flameja la bandera

Walt Whitman va néixer el 31 de maig de 1819 a West Hills (Nova York) i va morir el 26 de març del 1892 a Camden (Nova Jersey). Quan el 1865 Abraham Lincoln, president dels Estats Units, va ser assassinat, en homenatge li va escriure el poema Oh capità, el meu capità! Recordem l’escriptor llegint-lo en anglès i en català i veient com el reciten en dues de les escenes més especials de la pel·lícula El club dels poetes morts.

Llegim i escrivim poesia perquè som membres de la raça humana:


Oh capità, el meu capità!:


Oh capità, el meu capità!


Oh capità, el meu capità! Va acabar el nostre espantós viatge,

El navili ha salvat tots els esculls,

Hem guanyat el cobejat premi,

Ja arribem a port, ja sento les campanes,

ja el poble acudeix gojós,

Els ulls segueixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,

Mes oh cor, cor, cor!

Oh roges gotes sagnants!

Mireu, el meu capità en la coberta

Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!

Alça’t i escolta les campanes,

Alça’t, per a tu flameja la bandera,

per a tu sona el clarí,

Per a tu els ramells i garlandes guarnides,

per tu la multitud s’amuntega a la platja,

Et crida la gent del poble,

Et tornen els seus rostres anhelosos,

Oh capità, pare volgut!

Que el teu cap descansi en el meu braç!

Això és només un somni: en la coberta

Jeus mort i fred.

El meu capità no respon,

els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,

Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,

El navili ha ancorat sa i estalvi;

El nostre viatge, acabat i conclòs,

De l’horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,

Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!

Mes jo amb passos fúnebres,

Recorreré la coberta on el meu capità

Jeu mort i fred.

 
(traducció de Cebrià de Montoliu)



O Captain! My Captain!
 

O Captain! my Captain! our fearful trip is done,

The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won,
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring;
                         But O heart! heart! heart!
                            O the bleeding drops of red,
                               Where on the deck my Captain lies,
                                  Fallen cold and dead.
 
O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills,
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding,
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
                         Here Captain! dear father!
                            This arm beneath your head!
                               It is some dream that on the deck,
                                 You’ve fallen cold and dead.
 
My Captain does not answer, his lips are pale and still,
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will,
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done,
From fearful trip the victor ship comes in with object won;
                         Exult O shores, and ring O bells!
                            But I with mournful tread,
                               Walk the deck my Captain lies,
                                  Fallen cold and dead.
 

 

Foto: Diego Charlón Sánchez

 

Nou comentari

Foto: Monestir de Pedralbes
Concert de Nadal al Monestir
Sortegem 2 entrades dobles per gaudir el concert de l'orquestra Verpres d'Arnadí
One
Més entrades...