Foto: Christin Hume

Durant el procés d’elaboració d’un text, la inseguretat creativa és sovint proporcional a la necessitat irrefrenable de fer consultes per resoldre dubtes lingüístics o per trobar solucions plausibles en la construcció del discurs. En aquest context, recursos com l’Optimot, gratuït i amb una clara vocació de servei, faciliten molt la feina, l’enriqueixen i li proporcionen un valor afegit inqüestionable.  

El cercador de l’Optimot, consolidat com un dels webs més consultats de la Generalitat de Catalunya, és una gran base de dades lingüístiques d’accés lliure que actualment té integrades diverses fonts: el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2); els verbs conjugats; les fitxes de l’Optimot; els diccionariscatalà-castellà i castellà-català, i el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana; els diccionaris terminològics del TERMCAT; el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya; el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, i les monografies sobre criteris lingüístics de la DGPL.  

Per la seva banda, el servei d’atenció personalitzada (SAP) té la funció de fomentar l’ús del cercador i donar suport a aquelles persones que no poden resoldre de manera autònoma els seus dubtes. Actualment té prop de 15.000 persones donades d’alta i un fons de més de 79.000 consultes lingüístiques ateses.  

La facilitat de cerca, l’accessibilitat del recurs i la voluntat de millora contínua permeten que l’experiència d’usuari sigui exponencialment millor i que s’acabi convertint en una eina de treball bàsica i imprescindible a l’hora de preparar comunicacions de qualsevol tipus. 

És un recurs de referència que demostra que tenim una llengua capaç d’adaptar-se a tots els àmbits i a tots els contextos, oberta a donar resposta a les necessitats comunicatives i disposada a solucionar els reptes lingüístics de l’actualitat social. 

L’Optimot és el servei de consultes lingüístiques que ofereix la Secretaria de Política Lingüística (SPL), en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el TERMCAT

Més notícies
La Rodoreda de Mercè Ibarz
Comparteix
A l’exili se n’hi van anar els escriptors i també els lectors
Badia i Margarit: el català no morirà
Comparteix
14 reflexions del filòleg, que creia que «tenim la responsabilitat de salvar la nostra llengua»

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa