Foto: Catorze
El París del segle XIX: El centre de l’art (1840-1900)
Durant els anys de transició entre mitjan segle XIX i començaments del segle XX, París va desplaçar Roma com a font de model artístic. Tot i que Corot va fer encara el viatge iniciàtic a Itàlia, aviat es va emancipar del neoclassicisme i es va especialitzar en la pintura a l’aire lliure, i va esdevenir un dels precursors del realisme i de l’impressionisme. Entre els preimpressionistes, també podem esmentar Daubigny, Daumier o Delacroix. Els impressionistes pintaven directement de la natura i preferien les escenes de la vida quotidiana i contemporània als temes clàssics d’història o de mitologia. Renoir n’és un exemple fefaent.
D’altra banda, el terme postimpressionisme designa el pas entre la primera fase de l’impressionisme i les avantguardes artístiques del segle XX. No és un moviment unitari, sinó més aviat un estat d’esperit que es va estendre per Europa durant les dues darreres dècades del segle XIX. En aquest apartat, podem esmentar artistes com ara Bonnard, Besnard o Steilen.
1. Planche 16 de la suite Robert-Macarin, Honoré Daumier.
Litografia, c. 1840.
2. Hamlet et Horatio devant les fossoyeurs, Eugène Delacroix.
Litografia, 1843.
3. Le songeur, Jean-Baptiste Camille Corot.
Cliché-verre, 1854.
4. Vaches à l’abreuvoir, Charles-François Daubigny.
Cliché-verre, 1860.
5. Majas, Antoni Salvador Casanova Estorach.
Aiguafort, 1877.
6. La fileuse, Antonie Jean Bail.
Aiguafort i burí, c. 1880.
7. Le printemps, Aguste Rodin.
Punta seca, 1883.
8. Melancolia, Paul Albert Besnard.
Aiguafort, c. 1885.
9. Les trimardeurs, Théophile Alexandre Steinlen.
Aiguafort, c. 1890.
10. Le Moulin de la Galette, Maurice Utrillo.
Litografia, c. 1900.
11. Marchands de quatre saisons, Aguste Brouet.
Aiguafort, c. 1900.
De París a Nova York
© Antoni Gelonch
© Primera edició: Barcelona, juliol de 2018
© Diputació de Barcelona i Viena Edicions
