Il·lustració: Debra McFarlane


Recordo que de petit sempre vaig sentir antipatia per la història de Peter Pan. Els meus cosins tenien un àlbum de còmic que no era res més que l’adaptació cinematogràfica que Walt Disney havia fet de l’obra de J. M. Barrie. Els personatges que apareixen a les vinyetes eren estereotipats i tenia ben poc a veure amb la història original.

Aquest va ser l’únic contacte que vaig tenir aleshores amb aquest clàssic de la literatura infantil. I sospito que, igual que jo, aquest és el cas de molta gent de la meva edat i de generacions posteriors.

Fa poc, a Irlanda, en una botiga de rampoines, vaig trobar un exemplar vell i gastat de Peter Pan (el text integral) i el vaig comprar per vint cèntims. La seva lectura m’ha deixat profundament sorprès i meravellat. Hi ha tanta imaginació, tanta poesia i, sobretot, tanta complexitat de sentiments, que, en el nostre món reduccionista i simplificador, es fa difícil de creure que una obra així hagi pogut perdurar en el temps i no hagi sigut condemnada per una caterva de gent que, potser amb bones intencions, desitjaria que l’univers literari no fos ple de clarobscurs i de misteris que resulten gairebé impossibles de resoldre.

Permeteu-me que us citi una de les frases més famoses del llibre: “Morir serà una tremenda aventura.” I això no ho diu un monjo budista sinó Peter Pan, el nen etern. Ell és un personatge atractiu però carregat de recança; un dels seus encants principals és que encara té totes les dents de llet i un somriure foteta que desarma el cruel i retorçat Capità Garfi.

Avui dia es parla sovint del gènere literari del crossover; una mena de llibres que, tot i ser per als joves, també poden ser llegit pels adults. Moltes vegades, aquests textos estan amanits amb certs ingredients que volen apel·lar al públic més grandet. Els temes de violència i sexe, per exemple, hi apareixen de manera força explícita, però la veu narrativa no es caracteritza per la seva subtilitat o refinament. Em penso que la complexitat en la literatura per a joves, de la qual aprenem per poder llegir obres més denses o difícils, no és aquesta. El camí cap a la gran literatura passa per llibres estranys, bonics i aterradors alhora. Són joies sempre fulgurants i úniques, joies com Peter Pan.

Il·lustració: Debra McFarlane

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 15, 2016 | 23:40
    Anònim setembre 15, 2016 | 23:40
    Absolutament d'acord, l'acabo de llegir fa poc i, sobretot, m'ha sorprès el personatge enigmàtic del Capità Garfi. Gràcies per l'article.
  2. Icona del comentari de: Joan Maria Romaní a desembre 13, 2021 | 17:32
    Joan Maria Romaní desembre 13, 2021 | 17:32
    Steven Spielberg fa un Garfi complex en la seva pel·lícula. Té motius i raons per actuar com actua, vol un fill, encara que l'hagi de sotreure a son pare.

Respon a Joan Maria Romaní Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix