Poema a la durada

Hauria pogut riure'm/ de qualsevol adversari i desarmar-lo

L’escriptor austríac Peter Handke (1942) ha guanyat el Nobel de Literatura 2019. El jurat ha valorat que la seva obra “ha explorat la perifèria i la singularitat de l’experiència humana.” Llegim l’arrencada de Poema a la durada, traduït en català per Marta Pera i editat per Eumo Editorial i Cafè Central. 
 


 

Fa temps que vull escriure sobre la durada, 
no un assaig, ni una escena, ni una història: 
la durada reclama un poema.
Em vull preguntar amb un poema, 
recordar amb un poema, 
afirmar i preservar amb un poema
què és la durada. 

He experimentat la durada més d’una vegada
a l’inici de la primavera a la Fontaine Sainte-Marie, 
en el vent nocturn a la Porte d’Auteuil,
al sol d’estiu del Kras, 
de matinada, tornant a casa després d’una unió. 

Aquesta durada, què era?
Era un espai de temps?
Una cosa mesurable? Una certesa?
No, la durada era un sentiment, 
el més fugisser de tots els sentiments, 
sovint més fugaç que un instant, 
imprevisible, ingovernable, 
intangible, immesurable. 
Amb la seva ajuda, però, 
hauria pogut riure’m
de qualsevol adversari i desarmar-lo
hauria canviat la idea
que sóc dolent
per la convicció: 
«És bo!»,  
i si hi hagués un Déu, 
seria el seu fill durant el sentiment de durada. 

 


 Poema a la durada


 © Peter Handke
 © Traducció de Marta Pera
 © Eumo Editorial i Cafè Central

Nou comentari