Punyalades entre escriptors

14 crítiques sense pietat disparades per autors contra altres autors

James Joyce, Jane Austen, William Shakespeare. No se’n salva ningú. Sense pèls a la llengua i sovint sense pietat, les crítiques entre escriptors, aquí i allà, ara i abans, a l’esquena o de cara, han creat una literatura de punyalades. Unes iròniques, d’altres sarcàstiques i fins i tot algunes engalanades de versos.

Foto: Daniel Go


1. Jane Austen
«Cada vegada que llegeixo Orgull i prejudici m’entren ganes de desenterrar-la i pegar-li al crani amb la seva pròpia tíbia. Jane és impossible de llegir. És una gran pena que la deixessin morir de mort natural.» Mark Twain

2. Pío Baroja
«Baroja escrivia els adjectius com un ase deixa anar els pets.» Josep Pla
 
3. Roberto Bolaño
«Bolaño parlava malament de tothom. Era una persona extraordinàriament conflictiva que mai va dir res bo a ningú. […] Bolaño és un bon escriptor que desgraciadament va morir, però això no el fa millor persona.» Isabel Allende

4. Samuel Beckett
«Odio de debò la prosa de Beckett; cada frase seva és un atac contra la meva oïda.» Martin Amis

5. Camilo José Cela
«Als catorze anys vaig intentar aprendre amb l’obra de Cela com hauria d’escriure. A la meva cinquantena aprenc com no m’he de comportar. I aprenc sobretot a escollir amb una extrema prudència en el seu «riquíssim» patrimoni lingüístic; patrimoni que, per cert, s’ha convertit en l’únic suport d’una obra buida, repetitiva i innecessària, bagatel·les, saldos de diccionari i santoral.» Terenci Moix

6. Miguel de Cervantes
«Recordo amb delit la vegada en què, per a gran torbació dels meus col·legues més conservadors, vaig fer miques el Quixot, aquell vell llibre cru i cruel, davant de sis-cents estudiants al Memorial Hall.» Vladimir Nabokov

7. Jorge Luis Borges
«Borges és molt bo la primera vegada que el llegeixes. Això passa molt amb els llatinoamericans. La primera vegada enlluernen, però quan hi tornes…» Baltasar Porcel

8. James Joyce
«Sense cap mena de dubte, Ulisses és el que s’anomena un totxo. El totxo per excel·lència. Això no s’ha de considerar pejoratiu. Hi ha totxos interessants i totxos sense interès. Aquest és un totxo interessantíssim, perquè porta al límit certes vies narratives. […] Però llegir-se’l és una altra cosa, s’ha de tenir temps i ganes. […] La primera vegada que vaig intentar llegir-lo va ser amb la traducció de l’editorial argentina Losada. No vaig passar de la pàgina trenta, crec.» Quim Monzó

9. Katherine Mansfield
«Tant de bo la primera impressió que un rep de Katherine Mansfield no fos que fa una pudor com d’excrecions de gat de carrer. La veritat és que estic una mica sorpresa per la seva grolleria a primera vista; aquells contorns durs i vulgars, per exemple. Tot i això, quan aquesta sensació disminueix, és prou intel·ligent i inescrutable com perquè la seva amistat valgui la pena.» Virgina Woolf

10. Pablo Neruda
«Gallipavo senil y cogotero
de una poesía sucia, de macacos,
tienes la panza hinchada de dinero.
Defeca en el portal de los maracos,
tu egolatría de imbécil famoso
tal como en el chiquero los verracos.
Llegas a ser hediondo de baboso,
y los tontos te llaman: ¡«gran podeta»!
en las alcobas de lo tenebroso. Si fueras un andrajo de opereta,
y únicamente un pajarón flautista,
¡solo un par de patadas en la jeta!…
Pero tu índole sadomasoquista,
un tiburón de las cloacas suma
a la carroña del oportunista.
Y si eres infantil como la espuma,
eres absurdo Cacaseno oscuro,
si el escribir con menstruación te abruma»

Pablo de Rokha (fragment de Tercetos Dantescos a Casiano Basualto, dedicado a Pablo Nerdua)

11. George Orwell
«No podia mocar-se sense haver de moralitzar sobre l’estat de la indústria del mocador.» Cyril Connolly

12. George Sand
«Sobretot, i més que cap altra cosa, és estúpida com una vaca.» Charles Baudelaire

13. Baltasar Porcel
«En Baltasar, en efecte,
és un llepaire infecte
i un tifa bufonesc.
Com que el petit bandarra
vol ésser «botifarra»
en prosa cursi i trista
fa de periodista.»
            Pere Quart (fragment del poema Vol ésser ambaixador!)

14. William Shakespeare
«La fama indiscutida que gaudeix Shakespeare com a escriptor és, com totes les mentides, una gran maldat.» Lev Tolstoi
 

 





Escritores contra escritores

© Albert Angelo
© d’aquesta edició: El Aleph, 2006


 

Comentaris

    Víctor Juliol 22, 2016 12:54 pm
    Molt interessant. Per ampliar, a part del llibre ressenyat es pot veure la secció "El Circo de la Opiniones" a la revista de l'Associació Literària la Mordida, anomenada PLACER: http://lamordidaliteraria.com/placer/

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...