Ramón J. Sender: la pedra i el càntir

L'escriptor deia que «el filtre protector més important és la intel·ligència»

Arxivat a: Biblioteca
 

L’escriptor Ramón J. Sender va morir el 16 de gener de 1982, ara fa 34 anys. El recordem amb 14 pensaments seus.
 

L’escriptor Ramón J. Sender. Retrat: Alexandrapociello



1. «Sóc un elitista d’estructures, no de paraules. Les millors paraules són les que interfereixen menys entre la meva naturalesa i la del lector. Odio la retòrica.»

2. «La realitat està plena de falsedats que hem de saber calibrar i evitar… o que hem de saber fer versemblants. La nostra feina és fer que la realitat sigui versemblant.»

3. «Em diverteixo escrivint el que escric, encara que sigui sobre matèria infausta. Quan ho veig imprès, em sento més aviat culpable. Penso que ho hauria d’haver fet millor o que no ho hauria d’haver escrit de cap manera.»

4. «Haver d’emigrar ha fet que idealitzi una mica les meves arrels espanyoles, per això de vegades em fa por tornar a Espanya.»

5. «Que petites que són les meves mans en relació amb tot el que la vida m’ha volgut donar.»

6. «La consciència de perill ja és la meitat de seguretat i de salvació.»

7. «La televisió és una filla del cinema que li ha sortit amb mals costums.»

8. «Sense riure i sense plor, la vida seria un malson.»

9. «El filtre protector més important de l’ésser humà és la intel·ligència. La seva funció, més que comprendre, és no comprendre gaire.»

10. «Les persones i els animals estimen a qui els estima.»

11. «La bogeria, que sembla una fugida, no és més que una dissolució en allò originari. I per a l’esperit té tota l’aparença de fugida real.»

12. «Si el càntir toca la pedra o la pedra toca el càntir, malament per al càntir.»

13. «Els capellans són les úniques persones del món a qui tothom diu pare, menys els seus fills. Els seus fills els diuen oncle.» 

14. «Les persones desfan el que les persones fan.»

Entrevista a Ramón J. Sender:

Comentaris

    Juak44 Gener 16, 2016 12:19 pm
    Un gran record, el va viure a Alcolea de Cinca i jo alli vaig néixer. Una altra persona mal emprada per culpa de la maleïda dictadura. Lamentablement encara no desapareguda.

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...