Robert Frost: seguim endavant

«L'amor és el desig irresistible de ser estimat irresistiblement»

Arxivat a: Robert Frost, Biblioteca

Robert Frost va néixer el 26 de març de 1874 a San Francisco. Considerat com un dels fundadors de la poesia moderna nord-americana, les seves paraules enllacen la naturalesa amb les emocions. Des d’un llenguatge senzill, profund i proper. Va ser mestre, sabater i granger. No va publicar els primers llibres fins que es va traslladar a viure a Anglaterra, on va conèixer escriptors com Edward Thomas. Va guanyar quatre cops el premi Pulitzer de poesia. Us oferim 14 reflexions que mostren el seu optimisme vital.
 

Foto: biography.com


1. «Puc resumir amb dues paraules tot el que he après a la vida: segueix endavant.»

2. «La meitat del món té alguna cosa a dir, però no pot dir-la. L’altra meitat no té res a dir però no calla.»

3. «S’ha d’estimar el que és digne de ser estimat i odiar el que és odiós. Només falta tenir bon criteri per saber diferenciar una cosa de l’altra.»

4. «La felicitat recupera en altura el que li falta de longitud.»

5. «En un bosc es van separar dos camins. Vaig escollir el menys transitat. Això va marcar la diferència.»

6. «A la pista de tenis s’hi va a jugar tenis, no a veure si les línies són rectes.»

7. «El cervell és un òrgan meravellós. Comença a treballar quan ens despertem i no deixa de funcionar fins que arribem a l’oficina.»

8. «L’amor és el desig irresistible de ser estimat irresistiblement.»

9. «Si escrivís el meu epitafi, diria: el món i jo vam tenir una baralla d’enamorats.»

10. «El motiu pel qual la preocupació mata molta gent que treballa és perquè es preocupen més que no treballen.»

11. «Un poema complet és aquell en què l’emoció ha trobat el pensament i el pensament, les paraules.»


12. «Els ideals que m’han donat el coratge per afrontar la vida han estat: l’amabilitat, la bellesa i la veritat.»

13. «L’oïda és l’única veritable escriptora i lectora que hi ha.» 

14. «Si no hi ha llàgrimes en l’escriptor, no n’hi ha en el lector.»

Robert Frost recita el seu poema 
Stopping by Woods on a Snowy Evening 



Traducció al català del poema Stopping by Woods on a Snowy Evening, feta per Josep Maria Jaumà i publicada a Gebre i sol (Quaderns Crema, 2003):

ATURANT-ME EN UNS BOSCOS UN VESPRE DE NEU

De qui són aquests boscos, crec que ho sé.
Té la casa, però, al poble proper.
No em veurà pas aturar-me als seus boscos
per mirar-me’ls com s’omplen tots de neu.

El cavallet que em duu deu estranyar-se

que ens parem en un lloc sense cap mas,
entre els arbres del bosc i el llac de gel
el vespre més ombrívol de tot l’any.
 

Sacseja el cap, fent dringar els picarols,

com preguntant si no hi ha algun error.
L’altre únic so que se sent és el frec
de la neu flonja i del pacífic vent.
 

Els boscos són tan bells, foscos, pregons,
però jo tinc promeses per complir,
i un llarg camí a fer abans de dormir,
i un llarg camí a fer abans de dormir.

 

National Portrait Gallery, Smithsonian Institution

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...