Martí de Riquer va ser un savi amb una gran projecció internacional lliurat amb una energia i una generositat admirables a la construcció d’una obra acadèmica d’una magnitud que impressiona i que ha deixat una profunda petjada, sobretot com a eminent medievalista, en els estudis sobre les literatures romàniques. La seva vida va ser llarga i fecunda. Mai, però, no va abandonar els camps de recerca i de reflexió que havia començat a conrear ja de jove al seu primer llibre de 1934 L’humanisme català.
Des de la Fundació Lluís Carulla i l’Editorial Barcino, que en forma part, som ben conscients de la contribució de Martí de Riquer al món de la filologia, ja que, com queda palès en aquesta publicació, va formar part dins la nostra editorial del Consell Assessor que es va constituir arran de la mort del seu fundador, Josep Maria de Casacuberta, i perquè, a més de publicar a Barcino el seu primer llibre, ja esmentat, l’any 1934, va preparar-hi edicions d’Antoni Canals, Andreu Febrer, Gilabert de Próixita o dels volums de Lletres de batalla.
Sentim, doncs, la personalitat i la trajectòria de Martí de Riquer com una de les més significatives entre les que, al llarg dels nostres noranta anys d’història, han anat conformant un projecte cultural de prestigi, fonamentat en el rigor científic, però també en l’ambició de contribuir a dignificar culturalment el nostre país, a refer el vincle entre els nostres contemporanis amb uns fonaments literaris medievals d’una qualitat i d’una transcendència indiscutibles i a difondre’ls i reivindicar-los com una part primordial del patrimoni literari comú europeu.
El meu agraïment a la família de Martí de Riquer i als autors dels treballs recollits en aquest volum, escrits especialment per a aquesta ocasió. Martí de Riquer, referent il·luminador per al coneixement sòlid i aprofundit, amb una perspectiva europea i una visió integral, de les nostres arrels medievals, mereix la nostra gratitud i el nostre homenatge, que celebrem compartir amb la Institució de les Lletres Catalanes i amb tots els qui, com nosaltres, reconeixíem i reconeixem en Martí de Riquer la condició de mestre.
Llegiu també El mestratge resplendent, de Laura Borràs.
