Una carta que firma “el teu pare que t’estima” enceta El silenci del far i funciona com a motor d’una història d’anades i vingudes al passat, on es destapen secrets i es desperten records que fins ara dormien, senzillament per la supervivència dels seus protagonistes. El silenci, en El silenci del far, és relatiu. L’acció té lloc a Húsavík, un petit poble de pescadors d’Islàndia on, certament, de soroll ambiental no n’hi ha gaire, però de soroll d’aquell soterrat, del que emergeix de la cara més oculta en algunes famílies, n’hi ha, i molt. Silenci, en tot cas, el que m’he imposat jo mateixa a l’hora d’escriure sobre aquesta primera novel·la d’Albert Juvany per no acabar revelant algun dels molts secrets que s’amaguen entre les pàgines del seu debut literari.
Però abans de res, permeteu-me deixar-ho tot de banda uns instants, tot, l’argument, els conflictes, l’estructura, el desenllaç, i permeteu-me també donar-vos una raó de pes per llegir aquest llibre: la bibliotecària que el protagonitza. Tímida, ordenada, professora de piano a estones, bonica, permanentment espantada, dolça, amb insomni, insegura, independent i vulnerable. La joia de la corona de la novel·la té nom de dona: Anna.
És un personatge molt potent, dotat d’una dolçor i una fragilitat que fan que te’n sentis perdudament enamorat des del primer moment, i anhelis retrobar-la en tantes altres històries futures. Ella embelleix novel·les com aquesta, amb una trama farcida de girs que sovint podem predir, i que si no fos per la serenor i la coherència de l’Anna, podrien fins i tot extenuar una mica. És el fulcre que amarra el lector des del principi fins al final.
És l’Anna qui rep la carta que he esmentat a l’inici, a través de la qual va desfilant un passat que havia decidit oblidar; per contra, Gísli, un jove que arriba a Húsavík des de Reykjavík, ha rebut també una carta i està disposat a buscar la veritat i encarar-s’hi amb valentia. Dos éssers desplaçats, dos personatges extrems que es descobriran units per la condemna d’un passat tràgic que a la vegada els empenyerà a reinventar el seu futur. L’autor, al més pur estil de la novel·la tradicional, acaba resolent els misteris que envolten les vides dels dos protagonistes, i el lector, finalment, després d’hores de molt dinamisme emotiu, rep un final tranquil·litzador.
Malgrat que en algun moment el pes d’una estructura molt pensada deixa entreveure les costures de la novel·la, i sota el meu parer li resta calidesa, és obligatori no passar per alt l’excel·lent domini de la llengua d’Albert Juvany, així com una habilitat narrativa molt destacable conduïda per una veu sensible i perspicaç a la vegada. El repte assolit de mantenir el ritme i crear expectatives aconsegueixen no fer-nos baixar la guàrdia en cap moment i tancar el llibre amb un bon gust de boca.
No us oblidéssiu pas de gaudir d’Islàndia; la trobareu com a teló de fons, Húsavík concretament, emmarcant l’acció i l’impacte sensorial sobre els personatges. Deixeu-vos arrossegar per la força del paisatge i per la capacitat de l’autor a l’hora escenificar l’entorn i evocar tota la bellesa però també la inquietant atmosfera d’un poble aparentment eixut. Només es tracta de gratar una mica per fer-ne brollar la vida, el caos, la passió, la maldat, la gelosia i l’amor.
Una potent aposta de futur.
*La cirereta: Va obrir els braços en creu i va mirar cap al cel. Va fer un parell de passos enrere enretirant-se i va observar el far silenciós, únic testimoni de tot el que havia passat i del que s’esdevindria .
Títol: El silenci del far
Editorial: Edicions del periscopi
Autor: Albert Juvany i Blanch
Primera edició: setembre 2014
Pàgines: 234
Preu: 18,50€
Foto: VisitHusavic
