El meu fill petit vol un gos i jo, no. Guanyaré jo. Per apaivagar els remordiments de mare dictadora, li he regalat una nova edició del clàssic Raspall, d’en Pere Calders, il·lustrat per la Carme Solé Vendrell. Conseqüència imprevista: ara el nen diu que vol un raspall.

No us enganyaré: el llibre l’haurien de carregar al compte corrent de la meva nostàlgia. La primera edició, amb el segell d’Hymsa, data del 81: llavors jo potser ja era massa gran per als àlbums il·lustrats, però la Carme era la mare de dues nenes de la meva escola i a mi m’enamoraven els seus dibuixos. A més, el text –publicat el 1955 dins el recull Cròniques de la veritat oculta– no fa cap concessió lèxica al lector de poca edat, malgrat l’aclariment entre parèntesis del títol original: Raspall (conte infantil). El cas és que el Raspall d’en Pere Calders i la Carme Solé em remet al trosset d’infantesa que ocupa el lloc més alt al podi de la memòria.


El conte és preciós i els dibuixos són una delícia. L’he pogut regalar al meu fill gràcies a la col·lecció Mars, una iniciativa de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i Magenta Universal Productions, que recupera àlbums il·lustrats descatalogats. La primera edició en aquesta col·lecció és del febrer del 2009; i la segona, del març del 2014. (De cara a la tercera, valdria la pena eliminar tres guionets que s’han colat entremig de paraules que en edicions anteriors devien quedar al final de línia: «defini-tivament», «amanya-guessin» i «andrò-mina».)

El substitut del gos, un gran raspall passat de moda que el nen del conte troba a les golfes, fa prou bé de gos, encara que sembli mentida. I acaba triomfant la meritocràcia: el pare del nen, agraït, decideix que li faran una caseta al jardí i hi pintaran unes lletres que diguin: “No és segur que ho sigui, però mereixeria ser-ho”.

Fem-nos mereixedors d’allò que vulguem ser i el conte tindrà, potser, un final feliç.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Josep Maria Aloy a setembre 18, 2014 | 19:40
    Josep Maria Aloy setembre 18, 2014 | 19:40
    M'ha agradat molt aquesta teva mirada als clàssics infantils encara que avui el conte de Calders potser sigui més difícil d'empassar si no acompanyem els lectors joves en la seva lectura. Jo en vaig parlar al meu bloc fa temps. No vaig poder estar-me de recordar un conte emocionant i molt emotiu que no hauríem de deixar de difondre. Per això, amb el teu permís, aprofito aquesta ocasió per anotar-hi l'enllaç: http://mascarodeproa.blogspot.com.es/2012/06/raspall-una-petita-joia-de-pere-calders.html Moltes gràcies i felicitats pels teus comentaris. Josep Maria Aloy

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix