El filòsof i professor Xavier Rubert de Ventós ha aplegat apunts i aforismes que ha anat prenent al llarg de la vida en el llibre Si no corro, caic, publicat per Empúries i editat per Gemma Casamajó. N’hem seleccionat catorze.
Foto: Marta Pérez
1. Aprendre que es pot trobar un sentit a la vida sense trobar el sentit de la vida.
2. Aquell lloc impossible que és l’amor: el lloc on es barregen hormones i neurones; aquest lloc que bascula entre el romanticisme i el bidet, entre l’èxtasi i l’anatomia, entre la poesia i la biologia.
3. Hi ha gent que es complica la vida i jo, essent pare de gran, m’he complicat la mort.
4. No content amb la meva, de mort, n’he fabricat quatre més. Que bèstia! Excuseu-me, fills meus, per haver-vos-la contagiada… Obriu els ulls a la posta de sol a Empúries per mirar de perdonar-me.
5. Els diners són l’egoisme en abstracte, igual com els fills són l’egoisme en concret.
6. No m’agrada l’autor que enlluerna en lloc d’il·luminar, que relata com a protagonista allò que senzillament hauria de relatar com a testimoni, que es fa dir “escriptor” però no ho és, que només fabrica llibres que, com les cremes hidratants, són per a un “ús excluisvament extern”.
7. Saber que no busquem en els llibres i en el món allò que hi ha, sinó tot just el que necessitem per expressar les nostres opinions.
8. Posats a llegir, val més que llegim força perquè, com menys ho fem, més mal fan les poques coses que llegim.
9. Si Aristòtil hagués sentit Mozart, què hauria passat?
10. Ens adonem que els nostres amics ja són avis abans de fer-nos càrrec que ja som vells.
11. “La majoria de les expectatives fan curt o llarg respecte del que havíem anticipat: ni el viatge va resultar tan exòtic; ni el nostre cap a la feina, tan gamarús”.
12. Conclusió d’un especialista d’IBM amb relació als errors de càlcul dels ordinadors en les eleccions dels Estats Units: “Les màquines són encara una mica massa humanes”.
13. A casa nostra sempre rebem el que es fa als Estats Units en dues etapes: un parell d’anys per ironitzar-ho i la resta del temps per imitar-ho.
14. On hi ha més llum del compte, tot són tenebres.
Si no corro, caic
© Xavier Rubert de Ventós
© d’aquesta edició: Editorial Empúries, Grup Editorial 62, s.l.u.
