I què, si la gent no llegeix?

Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables

Arxivat a: Biblioteca

Il·lustració: Joan Turu

 


Quan exerceixes d’autora convidada als instituts, sempre encetes la xerrada demanant perdó: ets allà perquè als nanos els han obligat a llegir un llibre teu, i llegir per força (sovint amb la pressió afegida d’haver de fer un examen o un treball sobre la novel·leta en qüestió) no és la millor manera d’aprendre a estimar la literatura.

Les lectures obligatòries a les escoles són un mal necessari: si no n’hi hagués, alguns adolescents acabarien l’educació secundària sense haver obert ni un sol llibre. De petits se’ls ha de fer llegir sí o sí, perquè de grans puguin decidir lliurement si el vici de llegir forma part (o no i no) de la seva vida adulta.

El filòsof francès André Comte-Sponville fa una reflexió que subscrius: “Tinc tres fills que no només m’importen molt més que tots els llibres, sinó que no em preocupa saber quins llibres llegiran, ni si la lectura serà tan essencial per a ells com ho ha estat per a mi. Naturalment, no vull que siguin analfabets. Jo els he llegit històries, els he comprat llibres, els convido a llegir els llibres que van marcar la meva infància, però no vaig més enllà: és la seva vida, no la meva.”

No s’acaba el món per no llegir. S’empetiteix, perd gràcia, s’apaga una mica, però no s’acaba. Ni tan sols podem afirmar que la cultura i la literatura ens fan millors persones: d’excepcions, l’infern n’és ple. A tu et costaria viure sense els llibres, però això no vol dir que els llibres siguin imprescindibles per viure. La majoria de catalans compren un llibre per Sant Jordi i para de comptar, i bé que van tirant.

Cadascú és lliure d’invertir el seu temps a la seva manera. Tu no t’has dedicat mai a pujar muntanyes, i tens amics que són més feliços amb una excursió que amb una novel·la. No té gaire sentit voler-los convèncer que el plaer de contemplar un paisatge és inferior al que s’experimenta llegint segons quins paràgrafs. Tots plegats ja sou grandets. Els camins cap a l’orgasme són personals, intransferibles i difícilment sincronitzables.

Per Sant Jordi dieu t’estimo a les persones que estimeu. I ho feu regalant llibres i roses, com també podríeu fer-ho regalant tasses i grapadores. El problema no és que la gent només compri llibres un dia a l’any i perquè toca. Ni que es llegeixi poc i malament. El problema de debò, l’únic problema que no t’hi vulguis trobar, seria no tenir ningú a qui regalar un llibre o un clavell o una màquina de fer forats.

Comentaris

    Rosa Ayxendri Gairal Abril 22, 2016 6:08 pm
    Més ben dit impossible! Ja és hora que la tolerància i la llibertat guanyin la batalla. Com a mestra gaudeixo llegint històries als alumnes, una manera fantàstica d'obrir el camí de la lectura. Un camí més dels molts que entre pares i mestres els podrem mostrar a fi que, en el moment que els calgui, decideixin seguir-lo. O no.
    Anònim Abril 19, 2018 4:15 pm
    Els pares em llegien comptes i m'agradava, em compraven còmics. Les lectures de l'escola eren totes obligatòries. Sovint no les entenia. Les tenia de llegir en un idioma q no era el meu. D'adolescent llegia els resums per poder passar l'examen. De gran se'm fa dificil acabar un llibre ... Però per S. Jordi és important q algú pensi amb mi com persona.

Respon a Rosa Ayxendri Gairal Cancel·la les respostes

La Mercè fa 150 anys
Descobrim qui tocarà als concerts organitzats per Estrella Damm a la festa major barcelonina
Més entrades...