I vet aquí que un dia entrevisto l’Imma Monsó, en un lloc imprevisible que no revelaré ara. Al principi de la conversa m’explica una història fascinant sobre una dèria puntual que va tenir fa anys. La de fer jocs de taula. “No ho he explicat mai a ningú en públic”, em diu. Però, vés a saber per què, li ve de gust recordar-ho. Fins que, de cop, exclama: “Escolta, i si te n’escric un conte, d’això…?”

No seré jo qui li digui que no. A bodes em convida. Li dic que m’encantaria. I ella s’hi posa i l’escriu. I ens els regala per als lectors de Catorze.

El conte es diu Tres de cada. No se m’acut un regal millor.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Teresa P.P. a abril 23, 2014 | 00:54
    Teresa P.P. abril 23, 2014 | 00:54
    M'he esperat fins les dotze. M'agrada llegir de l'Imma Monsó. M'havia llegit l'entrevista i he pensat que el regal fóra el joc i..., molt millor aquest conte. Al paràgraf del c/ Balmes i tots els interrogants, he rigut "per fora i amb soroll", tronxant. Gràcies i bona Diada de Sant Jordi. Teresa.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix