Foto: Catorze
Els nens i les nenes que aquest 2019 fan sis anys tenen un regal assegurat: un llibre. És amb la targeta que rebran a casa, que podran anar a la llibreria més propera i bescanviar-la pel llibre infantil que més els agradi. L’editorial La Galera els proposa aquests cinc llibres, que us presentem i que els fullegem tot seguit.
1. Dents bestials, de Sophie Schoenwald i Günter Jakobs.
Buf, quina pudor! Al zoo ningú es renta les dents! El director té un pla infal·lible i encarrega al seu ajudant l’eriçó Èric Mentolat una missió arriscada: una mica de pasta de dents a l’esquena… i a treballar! L’Èric frega, poleix i raspalla dents grans, petites i esmolades, i deixa tots els animals a punt per a la foto de família: Lluíííííís! Rentar-se les dents mai havia estat tan divertit!
Dents bestials
–No vol entrar al recinte?
–És massa perillós –respon el director mentre prem el tub de pasta de dents–. Agafa’t fort!
El director raspalla amb energia les dents del baró de Lleó i l’Èric es mareja una mica. Amunt i avall, endavant i enrere, ep!, de fet comença a passar-s’ho bé. Fins i tot s’atreveix a obrir els ulls.
Llavors el lleó deixa anar un bram:
–DENTS FRESQUES, LLISES I BLANQUES COM EL MATÓ!
RENTAR-SE LES DENTS ÉS GENIAL!
TAN CERT COM EM DIC BARÓ DE LLEÓ!
«Ben dit, o més aviat ben bramat», pensa el director.
Els altres habitants del zoo treuen el nas i s’ho miren amb curiositat.
I en un moment la llista de candidats s’omple a vessar.
Quan ja han penjat la foto i el sol desapareix per l’horitzó, l’Èric se’n torna cap a casa seva, content però molt cansat.
–Bona nit, senyor director! –diu abans de ficar-se al seu cau.
–Un moment, estimat Èric. No t’oblides alguna cosa?
–El què? –pregunta l’Èric esgotat.
–T’has de rentar les dents!
2. El Camió de les Escombraries, de Margarita del Mazo i Ana Gómez.
El Camió de les Escombraries sempre havia somiat fer coses importants. No volia recórrer els mateixos carrers nit rere nit cruspint-se bosses d’escombraries. Volia que la gent el mirés com mirava el Camió de Bombers. Però tot estava a punt de canviar. On és el Camió de les Escombraries?
–M’hauria agradat ser el Camió dels Bombers perquè no hi ha ni un sol nen a qui no li agradi veure’l passar. Tots n’acaben demanat un de joguina.
Aquestes frases i altres de semblants es deia cada dia aquell Camió de les Escombraries menter recorria la ciutat.
De sobte, la gent va parar de discutir. Una comitiva de nens presidida per la senyoreta Lola recorria els carrers. Arrossegaven alguna cosa enorme i totalment coberta.
La ciutat sencera es va anar sumant a la processó sense saber on anaven.
3. El petit drac Coco fa la volta al món, d’Ingo Siegner.
L’Òscar, amic d’en Coco, ha estat segrestat! El nostre petit drac, és clar, decideix alliberar-lo. Però, per on començar? Per sort, troba una carta amb una pista que pot seguir. Aquesta el conduirà a Londres, i d’allà a París i a la Xina. Una aventura extra-gran que inclou, a més, les veritables cartes amb les pistes, reals, escrites a mà i amb els seus sobres.
Ja fa moltes hores que en Coco i la Lulú volen cap a l’oest, perquè el sol es pon en aquesta direcció. La major part del temps poden descansar gràcies als corrents d’aire. Només cal que despleguin les ales de bat a bat i es deixin portar pel vent. Però quan es fa de nit i els estels comencen a brillar per damunt d’ells, els vents amainen de seguida i els dos petits dracs han de tornar a batre les ales.
–Uf! –gemega la Lulú–, no aguantaré gaire estona més.
–Jo tampoc –esbufega en Coco–. En tota la meva vida, mai no he volat tanta estona seguida. On és aquest vaixell?
Ho examinen tot amb molt d’afany, però a sota, pertot arreu, només es pot veure la immensitat del mar.
–Allà! Mira! Mira! –crida de sobte la Lulú–. No és un vaixell, allò?
A molta distància per sota d’ells, un puntet fosc es belluga en el mar infinit. Amb precaució, els petits dracs comencen a baixar.
–Tens raó, Lulú. Potser és el vaixell d’en Sapastre!
Tots dos volen ara molt arran d’aigua i s’acosten al vaixell per darrere. Sense fer soroll, aterren a la coberta de popa. Ràpidament, els dos petits dracs s’enfilen per una escotilla i baixen per una escala molt dreta. Arriben a un passadís llarg i estret. De sobte, senten veus al fons del passadís.
–Són llops de mar –xiuxiueja en Coco–. Val més que ens amaguem! Aquí!
S’esmunyen dintre d’una cabina i aguanten la respiració. Les veus s’apropen, però per sort els llops de mar passen de llarg.
4. L’Os Desastrós i la peixera, de Daniel Napp.
L’Os Desastrós cada diumenge fa el mateix: menjar mel. Quan acaba de buidar-ne el pot, el seu estómac encara rondina. Per sort hi ha un altre pot al prestatge. Però l’Ós no recorda que al costat hi va deixar la peixera del Catxalot. Es posa de puntetes i… ziuuu i splaaaix! i agafa el pot que no toca. Ara té la peixera encallada i el seu amic Catxalot surant al voltant del cap.
Quan acaba de buidar el pot de mel, l’estómac de l’Os Desastrós encara rondina. Per sort hi ha un altre pot al prestatge. Però l’Os no recorda que al costat hi va deixar la peixera del Catxalot.
Es posa de puntes i ZIUUU I SPLAAIX!
agafa el pot que no toca.
–Llamps i trons! –diu l’Os Desastrós.
Això mateix, com si regués les flors. Però en el moment d’inclinar la regadora, l’Os Desastrós ensopega i PONG! fica la mà al pot d’escalfar la llet.
Ara l’Os té el cap ficat a la peixera, el peu a la regadora i la mà al pot de la llet.
Però el Catxalot sap molt bé què s’ha de fer en aquests casos:
–Posa el pot a escalfar, glups! –diu el Catxalot–, com vas fer ahir amb la llet.
L’Os encén el fogó i espera.
Però la mà no surt i el pot es va escalfant…
5. Avui serem mecànics, de Laia Soler i Srta. M.
Els Camaleons anem d’excursió per conèixer l’ofici de la mare. Veurem el seu taller, ens embrutarem i anirem a fer un tomb… amb una furgoneta! Avui serem… mecànics! Una sèrie per conèixer els oficis de la manera més divertida que inclou vocabulari en anglès.
–… i moltes altres coses –fa l’Elna.
–Un mecànic és com el metge dels cotxes –explica la Rita. Ella sap molt bé què fa la mare!–. Els arregla quan s’espatllen i els revisa per a veure que tot funcioni bé.
–I no només de cotxes. També de motos, camions, autocaravanes…
–I coets i vaixells? –pregunta l’Ivan, amb il·lusió als ulls.
L’Elna esclata a riure.
–Això no! Uns vehicles tan especials també necessiten mecànics especials…
Els Camaleons avui fan de mecànics!
* Dents bestials, escrit per Sophie Schoenwald, il·lustrat per Günter Jakobs, i traduït per David Sánchez Vaqué. El Camió de les Escombraries, escrit per Margarita del Mazo, il·lustrat per Ana Gómez, i traduït per Joana Castells. El petit drac Coco fa la volta al món, d’Ingo Siegner, traduït per Montserrat Camps Gaset. L’Os Desastrós i la peixera, de Daniel Napp, traduït per David Sánchez Vaqué. Avui serem mecànics, de Laia Soler i il·lustrat per Srta. M.
