Josep Maria Subirachs va néixer el 1927 a Barcelona. Fill d’una família obrera del barri industrial del Poblenou, va ser un artista polifacètic: feia des d’escultures i il·lustracions de llibres fins a dissenys de joies i escenografies de teatre i ballet. Va tenir un gran amic: el poeta i arquitecte Joan Margarit. Es van conèixer arran de les inundacions que va patir el Vallès el 1961. En Joan ajudava el seu pare a construir un pont a Rubí. Mentrestant, en Josep Maria feia un monument per commemorar les víctimes d’aquella tragèdia. Parlant de poesia la complicitat va ser immediata, i llarga: va durar tota la vida. Subirachs va morir el 7 d’abril del 2014, fa dos anys. El recordem obrint un llibre que, amb versos de Margarit i il·lustracions de Subirachs, delata l’amistat entre tots dos: L’ombra de l’altre mar.

Josep Maria Subirach


NO ERA LLUNY NI DIFÍCIL

Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.

(De No era lluny ni difícil, 2000)

Josep Maria Subirach



IDENTITAT

Què fer de les paraules al final?
Si vull trobar què sóc no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És on la meva nit és neta i freda
com els principis lògics. La resta de la vida
és la confusió de tot el que no he entès,
els tediosos dubtes sexuals,
els inútils llampecs d’intel·ligència.
Convisc amb la tristesa i la felicitat,
veïnes implacables. Ja s’acosta
la meva veritat, duríssima i senzilla.
Com els trens que a la infància,
jugant en les andanes, em passaven a frec.

(De Des d’on tornar a estimar, 2005)

Joan Margarit i Josep Maria Subirachs. Foto: Pilar Aymerich

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix