Subirachs: ni lluny, ni difícil

«Ha arribat aquest temps/ que la vida perduda no fa mal»

Arxivat a: Biblioteca
Josep Maria Subirachs va néixer el 1927 a Barcelona. Fill d’una família obrera del barri industrial del Poblenou, va ser un artista polifacètic: feia des d’escultures i il·lustracions de llibres fins a dissenys de joies i escenografies de teatre i ballet. Va tenir un gran amic: el poeta i arquitecte Joan Margarit. Es van conèixer arran de les inundacions que va patir el Vallès el 1961. En Joan ajudava el seu pare a construir un pont a Rubí. Mentrestant, en Josep Maria feia un monument per commemorar les víctimes d’aquella tragèdia. Parlant de poesia la complicitat va ser immediata, i llarga: va durar tota la vida. Subirachs va morir el 7 d’abril del 2014, fa dos anys. El recordem obrint un llibre que, amb versos de Margarit i il·lustracions de Subirachs, delata l’amistat entre tots dos: L’ombra de l’altre mar.

Josep Maria Subirach


NO ERA LLUNY NI DIFÍCIL

Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
                               
                                (De No era lluny ni difícil, 2000)
 

Josep Maria Subirach



IDENTITAT

Què fer de les paraules al final?
Si vull trobar què sóc no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És on la meva nit és neta i freda
com els principis lògics. La resta de la vida
és la confusió de tot el que no he entès,
els tediosos dubtes sexuals,
els inútils llampecs d’intel·ligència.
Convisc amb la tristesa i la felicitat,
veïnes implacables. Ja s’acosta
la meva veritat, duríssima i senzilla.
Com els trens que a la infància,
jugant en les andanes, em passaven a frec.

                                (De Des d’on tornar a estimar, 2005)
 

 

Joan Margarit i Josep Maria Subirachs. Foto: Pilar Aymerich

Nou comentari

Homes i dones del cap dret
Adeu, turons amics, adeu, rieres, / boscos d'alzines i de roures i fagedes
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...