Dues pàgines del llibre «Marrameu, go home!».
Els llibres infantils han d’agradar també als pares. El bibliotecari i escriptor Pep Molist ho veu així, i afegeix que sovint ens pensem que la infantil és una literaura aliena a nosaltres, però no hauria de ser-ho: “Si un llibre infantil captiva l’adult, té moltes possibilitats de captivar també l’infant”.
Doncs seguint aquest criteri, recomano Marrameu, go home!, el número 5 de la sèrie Els cacaus d’en Sam, publicat per editorial Mediterrània, i escrit per Esperança Sierra i Xavi Teixidor. El llibre no m’ha caigut de les mans, sinó que l’he llegit d’una tirada amb intensitat i amb somriures, perquè el conte està farcit de diàlegs graciosos entre els personatges fets de ganxet, que dialoguen col·locats damunt de fotografies.
No revelo sorpreses que conté el llibre, com ara qui és la castanyera amb qui es trobaran els Cacaus, però sí que us dic que el conte està molt ben escrit, i que farà aprendre als petits paraules ben nostrades, com sempre he pensat que haurien de fer els contes.
I just aquí arribem al segon consell que el bibliotecari Pep Molist recomana a l’hora de triar un llibre de literatura infantil: “El valor estètic i literari ha de prevaler sobre el valor didàctic”. Certament: per aquest motiu no recomanaré mai contes escrits amb faltes d’ortografia, que asseguro que n’hi ha.
Les neurones mirall de les criatures (i també dels joves) estan en ple funcionament. Aquella anèdocta preciosa de la mare que renyava els fills perquè no toquessin els vidres de casa amb les mànigues de la roba, i els fills li responien que volien fer com ella, que ho feia sempre i no se n’havia adonat, funciona en tots els àmbits. Si llegeixen paraules ben escrites, les reproduiran ben escrites. Aquesta és la teoria. La pràctica és la que asseguren alguns estudis: les faltes d’ortografia són els terrors de les aules de secundària.
Un llibre molt ben escrit, i que està en voga, és 1714, publicat a La Galera, escrit per Jordi Sierra i Fabra, i il·lustrat per Ignasi Blanch. Sierra i Fabra relata en versos la Guerra de Successió fins a arribar al poema Epíleg, dedicat a l’11 de setembre.
“L’11 de setembre, cada any,
ens recorda la diada,
que una derrota no és plany,
sinó l’arrel més nostrada.
Cantem tots, units, fent força,
«Els Segadors» cridant ben fort,
que mai ningú no ens podrà tòrcer
si plegats unim l’esforç”. […]
Continuo amb els consells del Pep Molist. “Un bon llibre ha d’estimular la capacitat crítica del lector”. En forma de novetat, i sobre el tema del tema, la independència o no de Catalunya, Eumo ha publicat el llibre Papa, per què som independents?, escrit per Joan Portell.
Exercici difícil, però molt ben resolt, el de situar-se en una Catalunya d’aquí a deu anys, quan les criatures donen per fet que Catalunya és un país, i on caldrà fer memòria per recordar com es vivia abans que no ho fos.
Molist diu que un bon llibre infantil ha de ser comunicatiu. Doncs, per als més petits, la il·lustradora Marta Altés ha publicat a Blackie Little Books Canviem de casa. Les il·lustracions, amb personatges que permetran la identificació immediata, faran entendre com es poden sentir quan deixen enrere tot el que coneixen per anar a un lloc on cal començar de nou.
I, per acabar, el vademècum de Pep Molist diu que els llibres infantils han de ser originals. Doncs, per als tintinaires empedreïts, Editorial Juventud ha publicat Diario de viaje de un reportero del “Petit Vingtième”. Llibre per als mitòmans del personatge, que fa descobrir moltes curiositats de la història de l’escriptura tintinaire. Suggereixo que si no s’han llegit mai els Tintíns, el volum es deixi per després d’haver-ne llegint un o dos, perquè és així que agafa més sentit, i farà enganxar-los més en la lectura del reporter més intrèpid i altruista.
Una altra originalitat: Les princeses també es tiren pets. Escrit per Ilan Brenman i publicat a Bromera, és de lectura senzilla. Té l’originalitat en el tema i en les rialles que aixeca als petits. El final, al meu parer, és massa sobtat, i demostra que més enllà de la idea tampoc no hi havia gaire més per argumentar. La sort és que El Replà Produccions ha traslladat el conte als escenaris del Teatre Poliorama, on encara reafirma més els riures que aixequen les flatulències que fan totes les princeses del món.
