Foto: ThomasLife
Un entrenador tenia un mètode suggerent a l’hora de triar els ciclistes que acceptaria entrenar i els que rebutjaria: consistia a donar-los a tots el primer dia una bicicleta i els deia que en fessin el que volguessin, que ells només se’ls miraria. Quan els ciclistes la hi retornaven, l’entrenador tenia clar qui acceptaria i qui no.
Com havia distingit els bons dels dolents? “Els dolents fan un gran esforç, pedalegen molta estona fins a l’esgotament, fan una gran carrera i tornen esgotats i amb els músculs adolorits, i l’endemà no es podran ni aixecar del llit. En canvi, els que només han fet una passejada són els que valen, perquè conserven energies i ganes per a l’endemà, saben graduar l’esforç i no esgotar-se i un entrenament és una lluita diària i constant: a poc a poc es va molt lluny”.
L’anècdota la llegeixo en el llibre (que recomano) La lectura i la vida. Com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres , de l’enyorat Emili Teixidor(Columna). Les paraules literals són de l’escriptor, que fa servir l’exemple per assegurar que el millor consell per a criatures i adolescents és que llegeixin cada dia ni que sigui una línia.
Agafeu un poema, reciteu-los-en una línia. Una línia només. I ja està, malgrat que no hi entenguin gaire cosa, perquè, és clar, amb un vers tan sols escoltaran algunes paraules. L’endemà ja els llegireu el segon vers. I així anar fent.
La mestra –jubilada– i escriptora Lola Casas s’acaba d’adonar que ha escrit poemes sobre gairebé tot, i els regala allà on va, perquè vol que tinguin vida més enllà dels llibres. “L’altre dia vaig anar al podòleg, i li vaig recitar un poema que havia escrit sobre els peus. El podòleg va estar content, i em va dir que el faria servir per a la seva pàgina web”, m’explica entusiasta.
“Pensa que estaria encantada que els meus versos sobre hamburgueses n’embolcallesin una, per exemple”. Torna a riure, però la profunditat de les seves paraules enllaça amb les paraules sàvies d’Emili Teixidor: “En lloc de, o a més de, la data que els mestres escriuen a la pissarra, com ara 2 d’abril de 2007, ¿per què no escriuen cada dia un vers, una línia, d’un poema? […] A poc a poc, sense cap obligació, per impregnació, tindran un tros de poesia al seu abast”.
Així doncs, amanim l’estiu amb línies de prosa i poesia.
Del llibre Endevina… Què deu ser?, d’Eumo editorial, tindreu poemes ben curts per recitar-los, que, a més, conformen una endevinalla sobre comunicació, vehicles, l’escola, la natura, l’univers, la cuina.
Un vers: “Tinc la panxa molt grossa”.
Recomanat per als amants de rodolins, versos i endevenilles.
Benjamin Lacombe escriu i il·lustra Cereza Guinda (Edelvives). Com molts dels seus llibres, Cereza Guinda és una protagonista trista, per un motiu ben confés i ben explotat per pel·lícules de Disney com Bambi, que, a més, pateix assetjament a l’escola per obesitat. Tristesa, injustícia, incomprensió. Cereza Guinda se’n surt ella sola amb algú que li dóna el que no troba entre els humans.
Una línia: “Ahora Cereza solo tiene una certeza”.
Recomanat per als petits de casa que adorin els animals de companyia.
Què és Una cosa tan petita que cap a la butxaca dels pantalons? (Piscina un petit oceà) En Joan Camises s’ho pregunta mentre Anduluplandu ho il·lustra en un conte tan poètic com desconcertant, però que té la senzillesa de la lletra ben escrita.
Una línia: “I amb un badall fuig el matí i arriba el migdia i es planta la tarda sense més novetat que una tranquil·la becaina”.
Recomanat per als amants de cotxes, mecànics i eines. Alerta a endevenir què és aquella cosa que cap a la butxaca dels pantalons.
Quina és la història de Catalunya que coneixen? El periodista Toni Soler els en dedica una de concreta, a l’editorial la Galera, amb il·lustracions de Roser Calafell, amb el títol La meva primera Història de Catalunya. És amena, amb detalls que recordaran les criatures per la curiositat que els provocarà llegir-les, i vertiginosa, perquè repassa en trenta-cinc pàgines els fets cabdals del nostre país mil·lenari. És clar, els conceptes més difícils en necessitaran consulta.
Una línia: “No deixem de demanar més llibertat per a Catalunya”
Recomanat per fer lectures familiars amb ganes d’iniciar-ne debat i tertúlia.
Una gota d’aigua inspira un conte sencer a en Mario Satz en el llibre La gota i el cirerer (Babulinka Books). Un conte ple de bellesa, que fa aturar consciència de la quotidianitat, fugissera però bonica, i que just per això mereix contemplar-la.
Una línia: A l’aigua li agrada ser gota perquè li recorda l’esfera dels mons.
Recomanat per llegir amb veu alta i per aconseguir moments de tranquil·litat i pausa.
L’estiu és Festa Major, cercaviles, gegants. I com que tanta gegantada fa perdre el petit món de vista, l’editorial El Cep i la Nansa ha publicat una Petita guia del Gegants de Catalunya amb textos d’Heribert Masana i il·lustracions de Juanolo. “Petita”, en diuen, perquè són així de graciosos, però el llibre, que va pel segon volum, i també té versió en blanc i negre per colorejar, és enorme i ben documentat.
Recomanat per als amants de la cultura popular.
I encara queden dies d’estiu per fer més pedalades de lletres.
