Tres projectes adaptats a la pandèmia

S'anuncien els Premis CoronaCultura de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA

A la foto, Mertxe París, durant el confinament i tenint la seva llibreria El Genet Blau tancada, engegava el projecte virtual “Contacontes per telèfon”, reconegut pels Premis CoronaCultura.



Ens movem per la cultura és el lema dels CoronaCultura, un guardó nascut durant la pandèmia, i atorgat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, que ha decidit premiar iniciatives de tot el país sorgides els últims mesos com a resposta a la dura situació que viu la indústria cultural, que és una de les més afectades per les conseqüències del coronavirus i, paradoxalment, una de les que més s’ha reinventat per trobar la manera de seguir funcionant tot i les restriccions. José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, espera que “aquests premis motivin a seguir ajudant aquest sector” que, nou mesos després del confinament, segueix veient impossible operar amb certa normalitat.

En total, a la convocatòria s’hi han presentat 86 projectes de tot el territori català i de totes les disciplines artístiques. El veredicte s’ha conegut aquest dijous en un lliurament de premis que s’ha fet a través de Youtube i que ha estat conduït per la periodista i cantautora Clara Sánchez-Castro, que s’ha desplaçat per Catalunya per donar la notícia als tres projectes guanyadors. Finalment, s’ha decidit premiar una proposta musical: La Sardina Music, una literària: Llibreria El Genet Blau, i una teatral: La Sala Fènix, que han rebut 5.000, 3.000 i 2.000 euros respectivament.
 

Primer premi: els concerts enllaunats de La Sardina


El confinament va venir acompanyat d’una erupció d’actuacions musicals en línia a totes les plataformes imaginables. Una tendència que s’ha seguit allargant per fer front al tancament de les sales de concerts i la impossibilitat de tocar en directe. La Sardina Music és una proposta que ve de la mà de quatre amics que es dediquen a la producció musical i que, en aquesta situació, decideixen fer valdre la feina dels artistes i evitar que actuïn de manera gratuïta. Així sorgeixen els seus concerts enllaunats: videotrucades de quaranta-cinc minuts entre músic i un públic de trenta persones que paga una entrada. Un format que permet a l’espectador no només assistir a l’actuació, sinó també parlar amb l’artista i interactuar-hi d’una manera íntima, que mai permetria el directe convencional. Durant els mesos de maig i juny, La Sardina va organitzar un total de trenta-quatre concerts amb artistes tan variats com Ferran Palau, Ladilla Russa, Lluís Gavaldà o Núria Graham.
 
Els concerts enllaunats van sorgir com una resposta al coronavirus i La Sardina Music no es planteja un segon cicle d’actuacions en el mateix format. Maria Domingo Guinjoan, una de les fundadores, ens explica que “al març, tothom va estar pendent de les videotrucades, però ara la gent n’està cansada i comença a sentir rebuig per aquest format. Volem tornar a apostar per la música en directe” tot i saber que “la música serà de les últimes a recuperar-se”. De fet, els integrants de l’associació han decidit guardar-se la major part del premi per una futura inversió. “Creiem que, com a espectador, és d’agrair poder contactar i jugar amb el músic, conèixer el procés de producció i descobrir les històries que hi ha darrere de les cançons. Volem seguir reivindicant el petit format perquè no ha de ser una filosofia exclusiva del format en línia”, assegura Domingo.
 
 
Segon premi: els joglars virtuals de la Llibreria El Genet Blau


Cinquanta-sis. És el total de dies consecutius que la Llibreria El Genet Blau (Lleida) va publicar un conte infantil a les seves xarxes socials a partir d’un vídeo amb narrador, sense animacions ni titelles. La iniciativa Contacontes per telèfon, engegada per la llibretera Mertxe París, va néixer amb la voluntat d’acostar històries a les famílies durant el confinament. Amb una col·lecció de més de cinquanta contes, els seus vídeos han anat molt més enllà i avui dia es projecten a escoles i biblioteques de tota Catalunya. Amb els contes virtuals, la llibreria ha posat al nucli l’ofici del llibreter i ha fet reviure la tradició oral. I precisament aquesta “simplicitat i immediatesa” amb què la Mertxe i el seu equip va reaccionar a l’inesperat confinament, ha estat el que el jurat n’ha volgut destacar.
 
“No queda molt poètic, però gastarem el premi en acabar de reformar la pàgina web perquè estem en procés de digitalitzar la llibreria”, ens explica la Mertxe, llibretera i editora. Assegura que són diners reinvertits perquè, amb els contes a les xarxes socials, han vist com s’obria un ventall de possibilitats: “Hem traspassat Lleida. Des que vam tornar a obrir, ve a veure’ns gent de moltes parts del país”. I tot i haver reactivat l’activitat presencial a la llibreria, la Mertxe París ens assegura que seguiran explotant la figura del contacontes virtual perquè els ha descobert que són capaços d’arribar a molts llocs on no arribaven abans de la crisi sanitària: “L’altre dia ens va escriure una família que viu als Estats Units i que posen els nostres contes a les filles perquè no perdin el català. Són coses boniques que no pensàvem que passarien, quan vam començar amb els contes per telèfon”.
  
Tercer premi: teatre immersiu a La Sala Fènix


Anar al teatre sense moure’s de casa era el que va proposar la Sala Fènix (Associació La Ira Teatro) durant el confinament. Amb els seus streamings immersius, aquest espai teatral del barri del Raval (Barcelona) permetia a l’espectador tirar avall la famosa quarta paret i submergir-se a l’espectacle a uns nivells que no estan permesos en l’experiència habitual d’anar a veure una obra. Durant l’emissió en directe, realitzada en un pla seqüència, la càmera puja a l’escenari o passeja per espais com els camerinos o els passadissos del teatre. Aspectes que han fet de les retransmissions de la Sala Fènix un producte únic, diferenciat de la resta de teatres que també han emès durant la pandèmia. El jurat n’ha valorat la “creació d’un llenguatge teatral, en què l’espectador se sent protagonista i viatja fins a l’escenari, tot aconseguint, a través d’una pantalla, experimentar la intimitat i la interacció amb l’artista”.
 
Isabella Pintana, que n’és la directora, la defineix com una “sala de proximitat” i lamenta que la pandèmia no permeti viure el teatre amb aquesta proximitat: “La premissa és que no hi ha res com el teatre en viu i nosaltres volem que segueixi sent la nostra principal activitat. Però alhora, amb els streamings, ens hem adonat que no cal una pandèmia perquè hi hagi gent que no pot anar al teatre”. Pintani creu que el coronavirus ha inhabilitat la cultura a tots per igual, però que, malauradament, sempre hi ha gent que no pot gaudir-la amb normalitat: “Volem fer arribar el teatre a gent ingressada a hospitals, a gent amb dificultats motores o, simplement, a gent que viu massa lluny per venir a la nostra sala”. Per aquest motiu, la directora confirma que seguiran amb les retransmissions, investigant aquest llenguatge teatral que els ha valgut un tercer premi que “ens va molt bé”. “Econòmicament parlant, sempre anem una mica al límit. I tot i que volem gastar-ne part per celebrar-ho amb tots els qui han participat en el projecte, ens tranquil·litza tenir una mica de coixinet en aquests temps tan incerts per la cultura”.


El vídeo de l’entrega de premis:



 

Nou comentari