De què va la vida

Llegir Marta Rojals va també d’una cosa semblant a l’abducció i a l’addicció

Diu Marta Rojals que llegir va de llegir. Hi estaríem d’acord, però en un període de dos dies i mig he fet coses com cremar un sofregit, oblidar-me de trucar a l’escola dels meus fills per avisar que estaven malalts o fer-m’ho venir bé per deixar la moto aparcada i anar a treballar amb transport públic per tenir les mans lliures i col·locar-hi un exemplar de L’altra. Per tant sí, és cert, llegir va de llegir, tot i que llegir Marta Rojals va també d’una cosa semblant a l’abducció i a l’addicció.

L’Anna, protagonista de L’altra, intenta passar per aquesta vida de la manera més discreta possible, que no la molestin amb sorolls ni amb futileses, que no l’atabalin amb obvietats ni amb sentiments ensucrats; per a algú com ella, que forma part d’una generació de classe mitjana que ho ha tingut tot però a qui la crisi ha obligat a fer malabars, l’econòmica i social és només una crisi més a la qual ha de sobreviure. L’Anna, llicenciada en física però que fa de dissenyadora, que s’acosta als 40 i que viu amb el Nel, a qui acaben de fer fora del diari per al qual treballava, coneixerà el Teo, un noi de vint-i-un anys amb una discapacitat auditiva que encaixa perfectament amb la bombolla de silenci que l’Anna necessita per aïllar-se, oblidar, construir i tirar endavant. I és amb aquest anar endavant i oblidar que l’autora ens va mostrant, a través d’un treball extraordinari de retrospecció i digressió, l’Anna i l’altra Anna que dóna títol al llibre, de la qual no diré res per no aixafar la força del final, ja que és d’aquells que deixen petrificat. En el desenllaç, la distribució de la càrrega dramàtica es posa en sintonia i, d’una forma magistral, totes les forces que estaven en pugna per fi s’equilibren.

El món narrat de L’altra, com a bona novel·la que és, permet encabir-hi elements laterals i distractors més enllà de l’Anna i la seva història personal. A través d’un entramat de personatges que fan les delícies del lector amb la seva versemblança i frescor, Marta Rojals parla de la precarietat laboral de la nostra generació, d’hipoteques i lloguers, de la maternitat, de la parella i la infidelitat, d’infàncies i adolescències marcades per incidents brutals, i del sexe com a catalitzador de moltes coses, tantes, que dins la història funciona a mode de llenguatge, de la mateixa manera que ho fan l’escriptura, els missatges de mòbil i xat, la parla o certes mirades.

En enologia, el retrogust és el sabor que deixa el vi després d’una estona d’haver-lo tastat, en L’altra de Marta Rojals, és allò que sempre més ens endurem de l’Anna i els seus secrets després d’haver-la finalitzat.

Urbana, moderna, aguda, duríssima i virtuosa. Intentar explicar de què va L’altra és provar de respondre de què va la vida.


*La cirereta: La teoria diu que l’Univers conté una matèria que podríem qualificar de “verificable” i, entremig, una matèria fosca que és el buit, el no-res. La naturalesa d’aquesta matèria fosca seria la causant que l’Univers que coneixem tingui una plàcida expansió i no s’autodestrueixi. Des que les persones es lleven fins que se’n van a dormir, el seu anar i venir també és impulsat per una energia manifesta, però també per una energia fosca, que no es veu. Quan l’una contraresta l’altra, s’assoleix l’equilibri.

Títol: L’altra
Autora: Marta Rojals
Editorial: RBA La magrana
Primera publicació: gener 2014
ISBN: 978-84-8264-666-4
Pàgines: 332
Preu: 18€

Nou comentari