Foto: Catorze
Cellers d’Or és un recorregut emocional per alguns dels cellers guanyadors dels Premis Vinari, els més prestigiosos de Catalunya. Publicat per Larousse Editorial, entre aquestes pàgines descobrim la història i la singularitat de vins, caves i vermuts premiats. I al mateix temps, fem un viatge que va de l’Empordà a la Terra Alta, del Penedès al Pla de Bages, i, en definitiva, de la història que comença en cada vinya i acaba en cada copa.
El llibre té fotografies de Jordi Play i presentacions d’Empar Moliner. Salvador Cot, Nerea Rodríguez, Eva Vicens, Ramon Roset i Margalida Ripoll són els encarregats de descriure aquests 14 cellers: Alella Vinícola, Vinyes d’Olivardots, Heretat Oller del Mas, Celler Cérvoles, Finca Viladellops, Josep Foraster, De Muller, Ferrer Bobet, Celler Vall Llach, Vinyes Domènech, Sant Josep Vins, Celler Xavier Clua, Caves Giró Ribot i els vermuts Padró & Co i Vermut Miró. Us convidem a olorar aquest llibre tastant el celler Vall Llach de la mà de Margalida Ripoll.
Foto: Jordi Play
La revolució social del Priorat
Fer vi pot ser un objectiu en sí mateix, però en el cas de Vall Llach és un mitjà. És una eina per donar suport a un territori i a les persones que hi viuen. Un dels seus fundadors, Lluís Llach parla d’una “aventura humana” que a més d’aconseguir la revitalització d’un poble, Porrera, també ha servit per fer una revolució social a la comarca.
Aquest era el somni de dos abstemis, un notari, Enric Costa, i un cantant, Lluís Llach que amb la vida solucionada, a principis dels anys 90, van decidir emprendre una nova aventura amb la creació d’un celler al Priorat. Tot plegat per donar suport a una zona deprimida aleshores, greument afectada per unes inundacions l’any 94 i per la voluntat de provar d’iniciar un desenvolupament social a través del vi, una de les activitats històriques.
La història de Vall Llach està plena de poesia i de passió. Costa i Llach, amics íntims es van emmirallar amb el que estava passant a Gratallops, que des de finals dels anys 80 estaven capgirant la manera de fer vi al Priorat.
I van decidir començar des de baix de tot. Amb el suport enològic de Josep Lluís Pérez, un dels Cinc Magnífics de Gratallops, els primers vins es van fer amb la cooperativa de Porrera i amb el compromís amb els pagesos del poble d’incrementar el preu del raïm de forma exponencial.
“En quatre anys vam multiplicar per 13 el preu del quilo de raïm i això ho fèiem per justícia social, però també perquè crèiem que el Priorat sense un pagès que pogués viure amb les dificultats que implica aquesta terra era impossible tirar-ho endavant. Crèiem que per arribar als canons de qualitat que el mercat ens demanava, els pagesos havien d’entendre que l’important no era la quantitat sinó la qualitat. Teníem l’esperança que els pagesos més espavilats poguessis acabar fent vi ells mateixos amb petits cellers. I ens va sortir bé”, recorda Lluís Llach.
De la cooperativa es va passar a la creació d’un celler i res era gratuït. Van rehabilitar dos edificis del mig del poble que estaven caient perquè en fos la seu, es van comprar finques de vinya només perquè no es perdessin, els treballadors del celler, ara mateix quinze, havien de ser de Porrera i tots els beneficis que s’obtinguessin havien de revertir en la millora del poble. I en paral·lel, els vins que es feien estaven a l’alçada dels tops del Priorat i es venien arreu del món.
La mort d’Enric Costa l’any 2013 va ser un cop fort. El seu fill, Albert, enòleg i treballador del celler aleshores, en va assumir la direcció “estàvem molt tristos. En Lluís havia perdut el seu amic i jo el meu pare i vam estar a punt de tancar. Si Vall Llach hagués estat només un negoci ho hauríem deixat estar i si vam continuar va ser perquè hi havia un projecte social al darrere”.
Els dos, l’Albert i en Lluís es desfan en elogis l’un a l’altre i la seva complicitat permet mantenir intacta l’essència del celler. “L’Enric i jo vam assentar unes bases filosòfiques importants i amb l’Albert hem trobat una projecció fantàstica” diu en Lluís.
Ha estat l’Albert el que ha tirat endavant, per exemple, el Vi de les Dones. Un homenatge a tres àvies centenàries, la Catalina, la Matilde i la Joaquina que han dedicat la seva vida a la vinya. Els diners que s’han aconseguit s’han donat a l’Ajuntament de Porrera per fer per exemple, que als carrers del poble hi hagi baranes o per instal·lar una escala a la piscina municipal. Tot sempre pensant amb la gent gran. Ara aspiren a més i projecten un centre de dia a la part de dalt del celler, al centre del poble.
“Jo sóc feliç fent el que faig i aquest és el llegat del meu pare”, diu l’Albert i afirma amb rotunditat que “Vall Llach no té sentit si no és amb una filosofia social”.
Però per aconseguir-ho tenen clar que han de fer un vi de molta qualitat. “Tinc la sort de treballar amb vinyes molt velles. Va anar molt bé que el pare i en Lluís no en tinguessin ni idea perquè van comprar vinyes només perquè no es perdessin. La gent del poble els deia que estaven bojos” explica mig rient l’Albert.
L’enòleg assegura que tot i que el Priorat és una comarca vella pel que fa al cultiu de la vinya és jove en l’elaboració de vins de qualitat i que encara està buscant la seva singularitat “nosaltres el que volem és vendre vi de vinya, ni vi de bóta, ni la idea d’un enòleg feta al celler”.
Tant en Lluís com l’Albert viuen un somni fet realitat. Una aventura que va començar fa prop de 25 anys en el que els pagesos de Porrera van pensar que potser sí que els seus fills i els seus nets podrien viure de la terra.
Foto: Jordi Play
Cellers d’Or
© Larousse Editorial, S. L.
0
0
