Foto: @xoutcastx


X va morir a començaments d’octubre. Era un home de números, així que, poc abans d’anar-se’n, degué tenir temps de calcular sense dificultat els dies que havien elevat la seva felicitat al quadrat; les hores estranyes que havien passat en negatiu; les equacions emocionals impossibles de resoldre; els anys rodons com un zero i els moments que, com el zero, no havien sumat ni restat. X, però, també degué tenir temps de recordar els nombres primers amb cara i ulls i nom propi per als qui hauria valgut la pena viure un altre cop amb regles pròpies, fetes a mida, fins que tornessin a sortir els números.

X era també un home de lletres. Home de números i de lletres, o viceversa, perquè l’ordre dels factors mai no fou un factor rellevant. I com a home de lletres, X hauria de recordar-se a si mateix com una persona elegant com una majúscula, forta com una vocal tònica, discreta com un peu de pàgina, eterna com una història acabada massa prest. Així, almenys, és com haurien de recordar-lo els subjectes amb què s’havia conjugat en un nombre parell o senar o infinit de predicats, però jo hauria de recordar-lo, a més a més, com l’home que em va ensenyar a llençar-me de cap a la piscina molt abans que tingués l’edat suficient per entendre’n l’accepció metafòrica.

X va morir a començaments d’octubre i va deixar un paràgraf inacabat, sense punt i seguit ni punt i final ni punt i coma; el darrer paràgraf abans del silenci dens; del full en blanc; dels annexos que provarien d’estar-ne a l’alçada i de l’epíleg que, tanmateix, hauria de romandre no-escrit en la memòria dels qui van saber llegir la seva vida i fer que comptés.

Que X hagués de partir tan prest fou, sobretot, una incògnita; una quasi tan gran com ell.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix