Com abans de tot

I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina

Eva Armisén
Eva Armisén
Les notícies parlen de rebrots i segones onades, sortim al món emmascarats, em fa cosa trepitjar la ciutat per si ens hi tornen a tancar.
 
Però nedo mar endins com abans del virus, com abans de totes les desgràcies. I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina, i la noia que un dia va ofegar la serp amb un cop de coratge i es va posar a nedar com si en sabés.
 
Pot passar que les ulleres se’m desajustin, que alguna medusa marqui territori, que m’ataqui una otitis malparida, que Posidó s’hagi llevat venjatiu. La realitat, sempre tan disposada a amargar existències. Però potser –l’esperança sencera en aquest potser– arribo a un lloc on els neguits es desfan i només hi ha peixos i sal i blau i jo. Potser noto, durant un instant petit, que no em cal res més que allò.
 
Nedo com si en sabés i com abans de tot. Vull voldria voldré creure que no existeix encara el deixar-me vèncer.
 
Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Agost 6, 2020 11:54 am
    M' agrada moltissi M
    J. J. C Agost 7, 2020 8:27 am
    Mai hem de perdre l'esperança i menys quan la vida ens fa mal.
    Escorpina Agost 7, 2020 8:48 am
    Tens el do, Eva, suposo que entre d'altres, d'expressar el que hem sentit alguna vegada, o moltes..... Sensibilitat, senzillesa, conexió amb tu mateixa i els altres Una abraçada
    Anònim Agost 7, 2020 1:40 pm
    Tots fugirien mentalmente a la metaveillosa Aigua del mar, pero surta I etc Trobes la pandemia, la Platja par Celada I tu només vols fungir a casa teva
    Tittiruriruriiii Agost 7, 2020 5:08 pm
    Voldria voler saber dir-te que m'agrada molt llegir-te i també nedar. Nedar adés a la mar gran i fonda o blava adés al costat de la tenassa fins el far, anar i tornar per admirar els líquens grocs i els verds d'aram que repoblen els fondals arenosos, amb copinyes, pegellides, eriçons, corns i algues... Els teus mots en mi sonen i ressonen com la veu de mumare que em convida convidava a capficar-me dins la mar tan teva, tan nostra i estimada...
    Anònim Agost 7, 2020 5:57 pm
    Doncs a mi, aquella nena em queda molt lluny . No puc nedar perquè la por entorpeix els meus moviments i la realitat,present en el meu dia a dia, em deixa indefensa.
    Anònim Agost 7, 2020 10:57 pm
    Bravo!!!... Gràcies!
    Anònim Agost 8, 2020 12:15 am
    Perquè tantes vegades me sento identificada amb tu
    Anònim Agost 8, 2020 6:40 am
    La mar ho renta tot. Els cossos i les ànimes. Mai deixes de nadar en ella.
    Ximena Agost 9, 2020 8:38 pm
    Quiiiiiina meravella...!!! Aquesta lectura, taaan formosa, ha deixat al meu esperit un riu de Pau, Bellesa, Serenitat... Estic volant, al temps que em sento plena i meravellada. Galícia
    Anònim Agost 9, 2020 8:47 pm
    Del que parles jo en dic coratge. Afrontar les pors, la incertesa. Ara no toca deixar-se vencer, toca observar, actuar amb seny i esperar que passi i que ens adaptem a noves formes de viure.
    Xènia Ros Agost 9, 2020 9:53 pm
    M'ha encantat llegir-te i sentir en la meva pell la sal i en el meu cor l'amor compartit per la mare Mar. Les teves paraules són con un encanteri de sensacions, com una petita lloança a l'espai blau on tots els neguits es desfan, diluïts en la dansa del va i ve. He pensat en presentar-te l'associació Som Mar www.sommar.cat per si et ressona i et ve de gust conèixer-nos.

Nou comentari