Foto: Christian Gonzalez


Em subratllaves la bellesa de totes les coses. Mira quin espectacle de verds és l’entrada en aquest túnel; escolta, escolta aquí com fa la cançó, ho sents?, es diu cadència trencada, que és un fals final, un final que no arriba, encara no. I mira, mira, mira que preciós, quin camí més acollidor, quins arbres tan antics, sembla que s’hagin de posar a parlar en qualsevol moment.

I jo et mirava més a tu que a res, gairebé sense ser capaç de pronunciar paraula; em pesaven tant els pensaments que no es podien ni dir. Només veia arrels que aixecaven asfalts de la carretera que els havia ultratjat la muntanya. Arrels descomunals desobeint, a punt de cridar, a punt de no poder més, a punt de vèncer. I les cançons, i el sol entrava de biaix, i tu, assenyalant amb el dit meravelles, sent tot tu una meravella.

Ho feies tot bonic i jo volia agradar-te i et preguntava si diries que tinc un gust adult per a la música i coses així. No saps com volia que no acabéssim d’arribar on fos que anàvem entre fagedes i avetoses i la urgència d’un espaitemps breu com una flor de tardor. La urgència de besar-nos –de beure’ns, de menjar-nos, d’especiar-nos– abans que ens acabéssim. El dubte de si demà encara sí. Encara aquella excitació adolescent nostra, aquell secret que ens cremava, aquella perillositat.

Aquella por que el temps guanyés i qui perdés fóssim nosaltres. I no quedés novembre i la gelor s’emportés tota la bellesa que només tu subratllaves. I malgrat tot, l’esperança infantil aferrada a la costella que allò que anomenàvem això nostre (que ara ja ho sé que era amor) sonés com la més bella cançó i només s’acabés amb una cadència trencada, un fals final, un final que no s’acaba.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 06, 2018 | 15:44
    Anònim novembre 06, 2018 | 15:44
    És per mi, la descripció de l.emocio que se sent, quan encara no saps que el que vols és l.altre persona per sempre.
  2. Icona del comentari de: Josefat a desembre 27, 2018 | 13:18
    Josefat desembre 27, 2018 | 13:18
    Els finals que no s'acaben per por del punt i a part. Quan "això nostre" és tan fort que ultrapassa l'amor. Demà segur que encara sí.
  3. Icona del comentari de: No sóc el Johnny a setembre 05, 2019 | 14:54
    No sóc el Johnny setembre 05, 2019 | 14:54
    Un fals final. Forçar un final que, profunda i honestament, ningú no volia. I és que si no era d'aquesta trista manera, "això nostre" no tenia fi possible. Perquè no va ser la primavera, ni el el pas del temps o que no quedés novembre, Senzillmanet va ser el teu fals final, deixant el buit i un amor que et serà insubstituïble.
  4. Icona del comentari de: Santa Cecília a octubre 22, 2019 | 12:00
    Santa Cecília octubre 22, 2019 | 12:00
    Encara que es vulgui, el temps no guanya, enganya. S'espera que el temps difumini o faci oblidar... però el cos recorda. Situar un temps entremig és voler-se derrotar. És tenir molta por. I es trorna a apropar el mes de novembre... i el final no s'acaba.

Nou comentari

El piano

I Say a Little Prayer

Comparteix
​Forever and ever, you'll stay in my heart

La nova cançó de Joan Dausà

Comparteix
Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm

The Look of Love

Comparteix
Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield

Jove per sempre

Comparteix
Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu

Passadís

Les mans del metro de Nova York

Comparteix
14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani

Paraules (úniques) d’amor

Comparteix
14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar

El naïf del Duaner Rousseau

Comparteix
14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.

Tots van ser Picasso

Comparteix
Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix