Foto: Sharon McCutcheon


I al costat de la ferida, la bellesa que neix de l’arrel i que esclata enmig d’un desert que encara no has après a estimar, però que també és bell, perquè és teu, tot i que et costi tant mirar-lo, tot i que tinguis sempre tanta set de mar. Al costat de la ferida, la gratitud. Les amigues que et porten la farmaciola. L’amic-oracle que sempre és amb tu a dins de la trinxera, a punt per ajudar-te a trobar les respostes que alguna bomba no sempre inoportuna ha fet saltar pels aires, a punt per cobrir-te les retirades inevitables, per atansar-te els fusells quan et cal defensar l’espai.

Al costat de la ferida, la bellesa, l’amor incondicional, l’abraçada irrepetible, antiga com totes les vides que portes a l’esquena. L’amor d’algú que no et coneix de res però que et mira i et sap l’ànima i t’obre de bat a bat les portes de la seva, que és casa i és mare i és germana. Al costat de la ferida, la llum de la mestra, l’amiga, que t’acull el cos quan es vincla com un arbre batut per la tramuntana i entén sense paraules el teu enyor de tendresa, el teu enyor profund de mare.

Al costat de la ferida, els vostres somriures, que m’acaronen l’ombra i m’ajuden a estimar-la, a acotxar-la, a acollir-la. Al costat de la ferida, la vida que neix, imparable, de l’arrel més profunda de la terra i t’acarona els polsos i et recorre el cos i tornes a estar viva, i a ser tu.






* text publicat al blog La vida té vida pròpia

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 29, 2020 | 16:54
    Anònim febrer 29, 2020 | 16:54
    cómo hago para volver a encontrarte, para invitarte a compartir unos mates ? Hoy? Mañana ? Toda la vida .... M

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix